dijous 27

A un pas de la primera teràpia contra la distròfia miotònica de tipus 1

Publicat per "la Caixa" el 27/02/2020

Al món, 300 milions de persones pateixen o patiran, en algun moment de les seves vides, una malaltia classificada com a ‘rara’, és a dir, molt poc comuna. Una és la distròfia miotònica de tipus 1, una malaltia neurodegenerativa d’origen genètic de conseqüències sovint devastadores i que encara no té tractament.

Amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Rares, parlem amb Rubén Artero, que lidera el projecte TATAMI, seleccionat amb un ajut de recerca en salut Health Research 2018 de ”la Caixa”, i amb Beatriz Llamusí, que, a més de ser també investigadora del projecte, va rebre un ajut CaixaImpulse el 2017 per valoritzar l’enfocament terapèutic que han desenvolupat en la seva lluita contra la malaltia. Ambdós, amb el seu equip del Grup de Genòmica Translacional de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, vinculat al Departament de Genètica de la Universitat de València, dissenyen un primer tractament efectiu que, a més, podria permetre tractar altres malalties rares i fins i tot alguns càncers que comparteixen un mecanisme molecular comú.

Quins són els reptes als quals s’ha d’enfrontar una persona que té aquesta malaltia?

BEATRIZ: La distròfia miotònica de tipus 1 produeix defectes en el sistema nerviós, la musculatura esquelètica i el cor que, a la llarga, provoquen fallada cardíaca i respiratòria. Però també afecta la cognició, i per això les persones que la pateixen són persones apàtiques, que estan cansades i tenen son. Es pot manifestar a qualsevol edat i, de fet, com més aviat ho faci, pitjor diagnòstic tindrà. És una malaltia complexa. Els seus símptomes varien molt de persona a persona i això fa que sigui molt més difícil trobar un tractament.

No obstant això, el vostre projecte és molt a prop de desenvolupar un primer fàrmac efectiu.

RUBÉN: Exacte. L’origen de la malaltia es troba en una mutació genètica que fa que unes proteïnes, anomenades MBNL1 i MBNL2, estiguin segrestades. Sense aquestes proteïnes, les cèl·lules no funcionen bé i es produeixen els símptomes de la malaltia. Nosaltres vam descobrir que, a més de la mutació, a les cèl·lules dels pacients també hi ha dues molècules reguladores, de tipus microRNA, que impedeixen que es produeixi més quantitat d’aquestes proteïnes per compensar les que estan segrestades. I se’ns va acudir que, si érem capaços d’inhibir aquests microRNA, podíem fer que les cèl·lules produïssin MBNL1 i MBNL2 i, amb això, revertir els símptomes de la malaltia.

I ho heu aconseguit?

BEATRIZ: De moment, hem aconseguit revertir-los en cultius cel·lulars i en models murins. Per a això hem dissenyat i patentat molècules que actuen com a antagonistes d’aquests microRNA. S’hi afegeixen i els bloquegen. Són el que es denominen ‘antagomiRs’. El nostre enfocament terapèutic és totalment innovador, ja que l’acció d’aquests microRNA en la distròfia miotònica de tipus 1 abans no es coneixia i, per tant, no teníem aquesta diana contra la qual poguéssim lluitar.

En quina fase del projecte esteu?

BEATRIZ: Fa tres anys vam ser seleccionats en el programa CaixaImpulse, i això ens va permetre fer un pla de valorització de la nostra idea, per veure si era viable portar-la al mercat i convertir-la en un tractament per a pacients. Això va ser només inici. Després, amb un ajut a la recerca del programa Health Research, també de ”la Caixa”, hem aconseguit fer el desenvolupament preclínic. Aviat començarem a provar el fàrmac amb pacients humans. Gràcies a aquests ajuts, hem creat una empresa ‘spin-off’ anomenada Arthex Biotech, vinculada a la Universitat de València, que continuarà amb el desenvolupament del tractament.

RUBÉN: Hem dissenyat unes 100 molècules diferents i les estem provant al laboratori, per seleccionar la millor candidata per al fàrmac. És a dir, que estem en un procés de selecció de la més específica, eficaç i segura, per després dur-hi a terme un primer assaig clínic amb humans.

La col·laboració de les associacions de pacients, quan es treballa en malalties rares, ha de ser essencial.

RUBÉN: Per a nosaltres el seu suport és molt important perquè permeten unir esforços i generar sinèrgies entre els afectats de diferents parts de món. També hi han col·laborat altres grups de recerca. A més de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, del qual el nostre equip forma part, participen en aquest projecte l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), la Universitat d’Oxford, l’Institut Imagine de París i Biodonostia.

BEATRIZ: La nostra recerca, a més, obre portes per desenvolupar tractaments contra altres malalties genètiques en les quals estan implicats mecanismes moleculars similars, com l’atàxia espinocerebel·losa de tipus 8 i la malaltia del cromosoma X fràgil. A més, les proteïnes MBNL es relacionen amb diferents tipus de càncer; en concret, càncer de mama i hepatocarcinoma. Així que, a partir d’aquest treball, a la llarga, es podria oferir possibilitats de tractament per a moltes persones. Estem molt emocionats amb aquest enfocament terapèutic.


Equip del projecte Tatami. D’esquerra a dreta: Beatriz Llamusí, María Sabater, Irene González, Nerea Moreno, Estefanía Cerro, Jorge Espinosa, Piotr Konieczny, Sarah Overby, Arturo López, Águeda Blázquez, Iván Gimeno i Rubén Artero. Crèdit: Arturo López

Compartir

0

Categoria:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica