dimarts 11

Ciència oberta: dels valors, a la pràctica

Publicat per "la Caixa" el 11/12/2018

Post de Michela Bertero, responsable d’Assumptes científics al Centre de Regulació Genòmica, i Ignasi Labastida, responsable de Suport a la recerca del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge de la Universitat de Barcelona.


Imatge: Biocat/B-Debate.

Per què una conferència sobre ciència oberta? La nostra motivació va ser reunir líders nacionals i internacionals clau que promouen la ciència oberta (Open Science) per iniciar un debat amb múltiples parts interessades i començar a redactar un full de ruta per a la implementació de la ciència oberta a Catalunya i Espanya, cosa que ja està passant en altres països europeus com els Països Baixos, França i Portugal.

Va ser un esforç conjunt de centres de recerca i universitats de Barcelona com el Centre de Regulació Genòmica, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Barcelona, ISGlobal i IrsiCaixa, amb el suport de Biocat i de l’Obra Social ”la Caixa”. Va ser un viatge llarg, però al final el B-Debate sobre “Ciència oberta: dels valors, a la pràctica” es va dur a terme els dies 4 i 5 d’octubre de 2018 a CosmoCaixa i va involucrar més de 100 participants en discussions vives i riques sobre com fer que tingui lloc la ciència oberta, aportant idees provocatives i solucions concretes.

Vam decidir centrar-nos en quatre aspectes clau de la ciència oberta. Com podem aconseguir l’accés obert als resultats de la recerca i, especialment, a les publicacions acadèmiques, com ja es va recomanar a la Declaració de Budapest el 2002? Com pot la ciència oberta fomentar la integritat i la reproductibilitat de la recerca que s’han vist desafiades en l’última dècada? Com podria canviar la pràctica de l’avaluació de la recerca per centrar-se més en la qualitat i el contingut que en les mètriques quantitatives? I finalment, com podem involucrar les múltiples parts interessades en la ciència per millorar l’alineació dels resultats de la recerca amb els valors i les expectatives de la societat?

Integritat i reproductibilitat de la recerca

La primera jornada de la conferència va seguir una dinàmica més clàssica amb oradors d’alt nivell que van presentar diversos projectes i iniciatives en els quatre temes principals. El professor Frank Miedema, de la Facultat de Medicina de la Universitat d’Utrecht, va obrir la conferència amb un discurs magistral i provocatiu, desafiant l’audiència en ressaltar els problemes actuals sobre la reproductibilitat i l’avaluació de la recerca i la necessitat de passar a un sistema de ciència oberta.

Durant la sessió d’accés obert, Colleen Campbell, de la Max Planck Society, va presentar una iniciativa per passar del model de subscripció actual a un panorama d’accés obert complet per a les publicacions. Patricia Clarke, del Health Research Board irlandès, va presentar una plataforma de publicació com un altre escenari futur per assolir l’accés obert a les publicacions.

La integritat i la reproductibilitat de la recerca van ser tractades per Ian Sullivan, del Center for Open Science, i Itziar de Lecuona, membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Sullivan va presentar la reproductibilitat com una nova oportunitat, en lloc d’una crisi, aprofitant les noves tecnologies, mentre que De Lecuona va reflexionar sobre la responsabilitat dels investigadors de seguir els principis d’integritat en la manera com fan i comuniquen la recerca.

Cap a la implicació de tots els actors

Ismael Ràfols, analista de polítiques científiques de l’Instituto Ingenio, va obrir la sessió sobre avaluació de la recerca, emfatitzant el concepte que no necessitem nous indicadors, sinó nous marcs d’avaluació que es puguin adaptar a diferents contextos de recerca. Johan Bollen, professor de la Universitat d’Indiana, va sorprendre l’audiència amb el seu nou model revolucionari per finançar la recerca. Proposa deixar d’escriure i avaluar propostes, i distribuir fons de manera més justa amb l’ajuda d’algoritmes computacionals i el coneixement de la comunitat científica.

Es van proposar diferents models per involucrar múltiples parts interessades en la recerca. Artur Serra, de la Fundació i2Cat, va il·lustrar el moviment global de laboratoris oberts per involucrar la societat en la recerca. Marion Dreyer, de l’Institut Dialogik, va presentar recomanacions específiques per involucrar en ciència persones que generalment no formen part del procés de recerca. René von Schomberg, responsable d’un equip de ciència oberta de la Comissió Europea, va presentar els conceptes i exemples d’innovació oberta.

En general, als assistents ens va agradar que les xerrades desafiessin els conceptes i les pràctiques tradicionals de la ciència i que inspiressin el canvi.

Procés participatiu per implementar la ciència oberta

El segon dia va ser molt participatiu. Els oradors i els participants es van barrejar i van interactuar en sessions paral·leles per fer recomanacions concretes per a les parts interessades específiques sobre com fer que tingui lloc la ciència oberta. Vam seguir diferents dinàmiques per assegurar-nos que tothom pogués tenir una veu en el debat. Juntament amb els altres membres del comitè organitzador, vam reunir les idees i solucions principals en aquest document que està obert a consulta pública.

També hi van contribuir tres oradors internacionals que ens van ajudar a entendre les polítiques de ciència oberta a Europa. René von Schomberg va presentar la política i els mecanismes de ciència oberta a la Comissió Europea. El consultor Robert van der Vooren va explicar l’enfocament holandès, mentre que la Secretària d’Estat Maria Fernanda Rollo va explicar l’estratègia i la implementació a Portugal.


Imatge: Biocat/B-Debate.

Exemples de bones pràctiques

La conferència va incloure també animades sessions breus i de pòsters, que van il·lustrar les iniciatives i els projectes de ciència oberta de diverses parts del món. Va ser molt estimulant veure que aquestes iniciatives les promouen sovint investigadors joves. Els exemples van incloure nous algoritmes per assegurar una autoria més justa en els treballs de recerca, enfocaments basats en la tecnologia ‘blockchain’ per autenticar el treball de recerca i fomentar l’intercanvi de resultats de recerca al més aviat possible i un projecte de recerca participativa de base comunitària sobre l’estigma del VIH, entre d’altres.

La conferència va acabar el divendres a la tarda amb tothom esgotat però amb noves energies per promoure la ciència oberta d’una manera pràctica al nostre propi entorn. Juntament amb els altres membres del comitè organitzador, continuarem col·laborant en el nostre objectiu, que és acabar el full de ruta de la ciència oberta per presentar-lo als responsables polítics a Catalunya i Espanya. El moment és adequat, ja que els dos governs han demostrat compromís amb la ciència oberta i esperem que el B-Debate pugui fer la seva pròpia contribució als seus esforços.

Compartir

19

Categoria:

Archivo: 2018 2018 » Desembre

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica