dimecres 09

Noves aplicacions i innovacions recents en el camp de la proteòmica i l’impacte que tenen en la recerca clínica

Publicat per cgimeno cgimeno el 09/01/2019

Post d’Eduard Sabidó, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG); Carolina de la Torre, investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL); Eliandre de Oliveira, investigadora del Parc Científic de Barcelona (PCB), i Francesc Canals, investigador del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).


Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat

Els principals experts mundials en proteòmica es van reunir amb metges i investigadors locals els dies 7 i 8 de novembre passats a CosmoCaixa Barcelona dins el programa B-Debate “Clinical proteomics: towards personalized medicine and health” per impulsar l’ús de la proteòmica en medicina personalitzada.

Tradicionalment, la medicina s’ha basat en l’examen del pacient, la història mèdica i els paràmetres clínics disponibles per diagnosticar malalties i seleccionar tractaments. Tanmateix, aquesta pràctica actualment està canviant amb l’aparició de noves tècniques d’imatge i de seqüenciació molecular d’alt rendiment que generen grans quantitats de dades per pacient. Entre les tècniques de seqüenciació molecular, la proteòmica proporciona informació funcional sobre l’activitat de les proteïnes que sovint és crucial per comprendre la fisiologia cel·lular. Les proteïnes són un element que s’ha fet servir recurrentment en medicina: des de la seqüenciació de la insulina fins als marcadors del càncer. Per exemple, la proteïna HER2 és especialment abundant en un tipus de càncer de mama i la proteïna tau, en la malaltia d’Alzheimer. Per tant, la informació funcional de l’activitat de les proteïnes es pot convertir en una eina molt valuosa per detectar precoçment malalties, seleccionar el tractament més adequat i monitoritzar la teràpia per valorar-ne els resultats en temps real.

En aquest context, els participants del B-Debate van abordar durant dos dies les noves aplicacions, desenvolupaments i innovacions recents en el camp de la proteòmica i l’impacte que tenen en la investigació i la rutina clínica. El doctor Henry Rodríguez, director de l’oficina de recerca de proteòmica clínica del càncer de l’Institut Nacional del Càncer dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units, va iniciar el debat il·lustrant el valor afegit de les tècniques de proteòmica i de seqüenciació genòmica, i la importància que tenen per arribar a diagnosticar i identificar noves dianes terapèutiques.

La conversa va continuar amb una revisió de l’estat de la proteòmica en el sistema nacional de salut espanyol, amb la intervenció dels doctors Jaume Reventós, secretari de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Fernando Corrales, coordinador de ProteoRed, plataforma de proteòmica de l’Institut de Salut Carlos III. En aquesta sessió es va presentar el projecte internacional de l’Atles del Proteoma Humà, que té com a objectiu mapar els nivells de proteïnes en els diferents òrgans i teixits del cos humà. A l’Estat espanyol, un consorci de 20 laboratoris estudia el cromosoma 16, perquè molts dels seus gens estan implicats en malalties oncològiques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses. En aquesta mateixa línia, Cecilia Lindskog, investigadora a la Universitat d’Uppsala (Suècia), va presentar l’Atles dels Teixits, que no només registra l’abundància de proteïnes, sinó també la localització, tant en teixits sans com en teixits amb càncer.


Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat

Els àmbits que més es poden beneficiar de la proteòmica són les malalties oncològiques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses i el B-Debate va aportar sessions específiques per abordar aquestes oportunitats. Els doctors Manel Esteller (Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Barcelona), Miguel Quintela (CNIO, Madrid) i Jordi Barretina (IDIBGI) van exposar els nous mecanismes de regulació epigenètica i de senyalització intracel·lular en càncer, mentre que la doctora Lina Badimon, directora de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC), va moderar la discussió sobre l’impacte de la recerca en proteòmica en les malalties cardiovasculars i neurològiques, amb exemples de panells innovadors de biomarcadors per pronosticar el xoc cardiogènic (Dr. Antoni Bayés-Genís, iCor, Institut del Cor dels Germans Trias i Pujol), i les malalties neurodegeneratives (Dr. Isidro Ferrer, IDIBELL; i Dra. Olivia Belbin, Unitat de Memòria Sant Pau).

Les proteïnes tenen un paper clau no només en el càncer i en malalties neurodegeneratives i cardiovasculars, sinó també en la regulació de les hormones, les defenses del sistema immunitari i la coagulació de la sang, entre d’altres. Tanmateix, l’estudi de les proteïnes és una qüestió molt més complexa que l’anàlisi de la genètica, perquè les proteïnes són dinàmiques i varien en funció dels factors als quals estan exposades i, per tant, la temporalitat és una nova dimensió en l’estudi de les proteïnes que té una importància especial en processos infecciosos. Ileana M. Cristea, professora a la Universitat de Princeton, va il·lustrar de forma excel·lent la dinàmica de les proteïnes amb la presentació de la seva recerca sobre els mecanismes cel·lulars que defensen l’organisme dels virus, i també els que fan servir els agents infecciosos per manipular els processos cel·lulars.

Més enllà de la caracterització dels mecanismes principals de senyalització cel·lular i el desxiframent d’interaccions proteïna-proteïna que regeixen els diferents fenotips observats, el camp de la proteòmica ha experimentat en els darrers anys una evolució tecnològica enorme que ha permès desenvolupar noves aplicacions de gran abast per a la recerca clínica i biomèdica. Els doctors Oscar Yanes (CIBERDEM), Bernhard Küster (Technical University of Munich), Theodore Alexandrov (EMBL) i Ilaria Piazza (ETH), amb Marta Sans (University of Texas at Austin), van liderar el debat de noves tecnologies i van presentar les noves tècniques per elucidar interaccions de proteïnes amb petites molècules, com ara metabòlits i fàrmacs, l’ús de l’espectrometria de masses com a eina de diagnòstic en temps real durant les intervencions quirúrgiques, i la caracterització de metabòlits en cèl·lules individuals.

Finalment, el B-Debate pretén enriquir els debats científics entre comunitats acadèmiques i mèdiques i la indústria biotecnològica per fomentar la innovació i el desenvolupament industrial. En aquest context, Jordi Naval (Biocat) va moderar la taula rodona d’emprenedors, amb la presència dels empresaris Eva Colás (VHIR) i Ralph Schiess (ProteoMedix AG), que van debatre sobre les oportunitats i els reptes del procés d’emprenedoria i innovació en el camp de les aplicacions de la proteòmica.

Aquesta trobada, convocada pel B-Debate, un programa de Biocat i l’Obra Social ”la Caixa”, va ser coorganitzada per ProteoRed de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i els departaments de proteòmica de quatre instituts de recerca catalans: l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Parc Científic de Barcelona (PCB) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Compartir

7

Categoria:

Archivo: 2019 2019 » Gener

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica