dimecres 10

El BIST, col·laboració i excel·lència de referència a Europa

Publicat per "la Caixa" el 10/07/2019

El BIST, Barcelona Institute of Science and Technology, es crea l’any 2015 amb l’objectiu de donar un impuls i promoure noves col·laboracions científiques entre 7 centres d’excel·lència a Catalunya. Sota aquest paraigües, s’agrupen uns 1.440 científics i laboratoris innovadors a Europa en biomedicina, física i química. Aquest equip interdisciplinari publica gairebé 1.400 articles científics a l’any i ha posat en marxa amb èxit 25 empreses.


Imatge cedida pel BIST

”la Caixa” va donar suport al BIST des de l’inici. En els darrers mesos, aquesta col·laboració s’ha intensificat en l’àmbit de la innovació. Parlem amb el director general del BIST, Gabby Silberman, que ens explica les claus de l’èxit d’aquest projecte i la importància del model de finançament publicoprivat per fer avançar la ciència més disruptiva.

Per als qui no el coneixen encara, explica’ns una mica més sobre el BIST.

El BIST és una organització paraigua que engloba diversos centres d’excel·lència científica amb la intenció de fer aquests projectes més brillants si és possible i també més visibles. A través d’aquesta associació, s’afavoreix la creació de noves línies de recerca i, sobretot, es potencia la col·laboració entre els centres que la formen.

Deixa’m que posi un exemple de com el BIST augmenta la visibilitat dels centres i el seu impacte. Actualment, el BIST se situa a la posició 23 al rànquing de les millors institucions científiques d’Europa, i al 104 a escala mundial. Només amb la suma dels esforços dels nostres centres, ens hem pogut situar en aquestes elits.

El BIST agrupa set dels centres de recerca més destacats de Catalunya. Ho són també en innovació?

Sí, ho són. I l’exemple és que ara mateix tenim 25 ‘spin-offs’ actives.

Però els centres avancen a velocitat i en temes diferents. L’ICFO i el ICN2, per exemple, són molt actius en l’àmbit de la innovació. Altres centres, com el CRG, l’IBEC, l’ICIQ, l’IFAE o l’IRB Barcelona ho són també en la creació de noves tecnologies.

En l’àmbit temàtic, algunes línies d’innovació que sorgeixen del BIST són projectes de biotecnologia i de tecnologies quàntiques.


Imatge cedida pel BIST

Quin podria ser un exemple de programa de col·laboració destacat del BIST?

El programa BIST Ignite, sens dubte, ha estat un èxit. Va néixer amb la intenció de promoure noves col·laboracions entre els investigadors del BIST i ha tingut molt bona acollida. Tanta, que avui dia tots els centres ja han col·laborat entre ells. Sempre tenim nou talent als centres amb l’arribada de postdocs i estudiants PhD, fet que ens dona l’oportunitat de continuar fomentant noves col·laboracions.

Gràcies al programa Ignite, l’IFAE, l’ICFO, l’ICN2 i la Clínica Barraquer estan desenvolupant una pròtesi de grafè per a la retina que podria tornar la visió a persones cegues. Un altre exemple és la col·laboració de l’ICN2 i l’IBEC per desenvolupar vacunes a partir de nanopartícules.


Imatge cedida pel BIST

Com comentaves, el BIST neix per facilitar la col·laboració interdisciplinària. Com encaixa el seu model en els canvis que s’impulsen des d’Europa?

A Europa s’està produint una transició on prevaldran les col·laboracions més eficients per sobre de les que inclouen centres de diverses zones geogràfiques, com s’havia fet fins ara. Sens dubte, aquest canvi beneficia el BIST, ja que no només podem aprofitar els beneficis de la proximitat dels nostres centres, sinó també la multidisciplinarietat, tant pel que fa a perspectives científiques com de potencial tecnològic.

Però hi ha altres centres a Europa, i al món, que també van apostar per aquesta multidisciplinarietat fa temps. Què fa del BIST una institució singular i de valor per als seus membres?

Si comparem el BIST amb altres instituts de ciència i tecnologia europeus, o a escala global com el MIT dels EUA o el Weizmann Institute of Science a Israel, observem que alguns dels avantatges que tenen aquestes entitats sobre nosaltres és que els seus centres estan físicament junts. Però hi ha altres organitzacions semblants a les nostres, com l’Helmholtz a Alemanya.

El valor del BIST, no obstant això, va més enllà d’allò purament científic. El BIST aporta als seus investigadors quelcom que ens fa únics en aquest aspecte: formació i eines per desenvolupar la seva carrera professional més enllà de l’acadèmia. Això inclou preparació específicament dissenyada per facilitar la transició en les diverses etapes de la carrera científica.

Quina és la font principal de finançament del BIST?

El BIST es va crear com una fundació privada sense ànim de lucre per intentar arribar a àrees on no ho poden fer les fundacions públiques. L’objectiu era complementar, millorar el que ja hi havia. De fet, el nostre pressupost prové majoritàriament del sector privat.

Com s’ajusta ”la Caixa” en aquest model?

”la Caixa” ha fet costat al BIST des del principi. És un dels membres fundadors del patronat i, de fet, és el contribuent principal al nostre pressupost.

La nostra experiència amb ells ha estat sempre extremadament positiva. Gràcies al suport que donen als nostres centres, com també a programes d’innovació com CaixaImpulse, ens permeten avançar més enllà de les primeres fases de la recerca i acostar-nos als mercats.

Col·laborem també amb ”la Caixa” en projectes específics. Un d’aquests projectes, que comencem enguany, se centra en la biologia química, un tema que tracten molt de prop dos dels nostres centres i que té un potencial científic molt rellevant.

Compartir

3

Categoria:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica