dijous 11

El paper de la dona científica, al Campus Gutenberg

Publicat per "la Caixa" el 11/10/2018

Post de Raül Toran, divulgador científic i president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

La primera taula rodona del Campus Gutenberg-CosmoCaixa de la Comunicació i Cultura Científiques, celebrat els passats 14 i 15 de setembre a CosmoCaixa (Barcelona), va tractar del paper de la dona científica i com es reflectia en el periodisme i la divulgació de la ciència després de les manifestacions del passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, que van ser tota una fita a Espanya i a escala internacional.

Lydia Gil, especialista en documentació digital, va explicar que la societat cada vegada està més conscienciada sobre el gènere per corregir els desajustos comesos fins ara. «Fa uns anys, quan a les nenes se’ls demanava que dibuixessin l’entorn científic, la majoria dibuixava un científic. Actualment, quan es fa el mateix experiment, el 30% de les nenes dibuixen una científica. Calen investigadores de referència per aconseguir més visibilitat. Escasseja la veu de la dona entre els experts de comunicació. Això es coneix com el sostre de paper», va comentar la ponent. Des de l’AMIT i la Sexta TV ha sorgit una iniciativa per donar a conèixer les dones expertes en recerca i tecnologia, per mitjà de la creació d’una base de dades de dones científiques i tecnòlogues. D’altra banda, hi ha iniciatives per incloure biografies de científiques a la Viquipèdia, on dues de cada deu biografies són de dones, per tal de reduir la bretxa de gènere entre científics i científiques.

Neus Martínez, investigadora de l’EMBL, va reflexionar sobre a quina edat els nens i nenes s’interessaven per la ciència. «Quan els nens petits (7-10 anys) se’ls demana que dibuixin un entorn científic, en dibuixar una figura humana, els nens dibuixaven científics i les nenes, científiques, com si es projectessin ells mateixos com a futurs especialistes de la ciència. Quan es repetia el mateix experiment en nens d’11-13 anys, més del 80% dels participants dibuixaven homes, com si les nenes ja no es projectessin com a futures investigadores. Fem servir el dibuix de què és la ciència i qui fa la ciència. Expliquem que tots podem fer ciència, no cal ser home o persona gran per fer-ho, i així trenquem estereotips. El paper dels pares i les mares és fonamental per fomentar vocacions científiques i no desencoratjar-los si es volen dedicar a treballar en carreres científiques i tecnològiques», va explicar la científica.

Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona, ​​va explicar que els ambients en què hi ha més dones són més inclusius amb tots i amb els drets LGTBIQ (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). «En ciència tenim ambients inclusius? Hi ha gent que diu que la ciència no té sexe, però el fet de tenir referents LGTBIQ en ciència i tecnologia és important. Cap de les entitats que formen part de les COSCE tenen un comitè LGTBIQ», va especificar el divulgador científic.

Esther Sánchez va parlar sobre la importància de no participar en esdeveniments en els quals no hi hagi almenys una participació del 40% de dones, com ha potenciat l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AECC) amb el suport de moltes altres entitats. «Un canvi social ha de ser general, de manera que els mitjans haurien de parlar permanentment sobre el paper de les dones a la ciència», va dir Sánchez.

Lluís Noguera, director de CosmoCaixa, es va centrar en com la societat participa en la ciència i va explicar que el principal gap per no acostar-se a la ciència era socioeconòmic i de llenguatge, és a dir, el fet de no entendre la ciència. «El llenguatge científic és molt masculí. Des de CosmoCaixa intentem treballar el llenguatge de ciència per fer-lo més proper. A més, hem afegit Marie Curie a la benvinguda del museu al costat de Darwin i Einstein. A la imatge de la Nit Jove de la Recerca, del 28 de setembre, en el marc de la Nit de la Recerca de Catalunya (Researchers’ Night) hem seleccionat una imatge d’una noia que dirigeix drons. D’aquesta manera trenquem estereotips i apropem la ciència a tots els públics», va explicar Noguera.

Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, va remarcar que la seva universitat intenta corregir la visió masculinitzada de les assignatures, per incloure la visió femenina de la ciència. Per exemple, en certes malalties no es tenen dades de la incidència d’aquesta malaltia de dones, només d’homes, pel que seria necessari tenir dades de la incidència de les malalties en dones per saber si els afecta de la mateixa manera que als homes.

Núria Jar, periodista científica, va reflexionar sobre la importància de l’autoconfiança. «En alguns casos, les dones pensen que no saben tant com els homes i els fa vergonya parlar. Això s’ha de canviar. Per això és important la presència de les dones en els mitjans de comunicació. Quins temes s’hi tracten? Hi ha temes de dones que no es tracten en els mitjans perquè qui en decideix els principals són homes. Si volem una societat més igualitària és molt important tenir present la visió de gènere en el tractament de la informació.»


Imatge del projecte Hypatia. Font: Hypatia Project/FECYT.

D’altra banda, en l’acte que BCNInspiracy va organitzar a CosmoCaixa, va fomentar que, al menys, la meitat dels ponents fossin dones i que cada un d’ells a la seva presentació aportés una científica de referència.

Al projecte NanoInventum, coordinat per Jordi Díaz i Miquel Baidal, des del seu inici es va decidir que el director del projecte seria una nena per fomentar l’interès STEM entre les més joves. Els equips de treball són mixtos, però el paper principal és per a les nenes.

Una altra de les intervencions va recalcar que «cal incentivar els infants perquè els agradi tot, no tan sols la ciència sinó també l’art. Cal potenciar que la ciència sigui per a tothom, independentment del que a priori ens pot interessar.»

Més informació

Campus Gutenberg-CosmoCaixa de la Comunicació i Cultura Científiques
Projecte Hypatia

Compartir

8

Categoria:

Archivo: 2018 2018 » Octubre

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica