dimecres 06

Retrat del cervell d’una mare

Publicat per "la Caixa" el 06/11/2019

En Raj diu: “Acabo de llegir un estudi que diu que les mares novelles són millors a l’hora de detectar emocions durant dos anys”.

L’Amy respon: “És veritat. L’embaràs causa canvis fisiològics en el cervell que donen lloc a un augment de l’empatia”.

La Penny remata: “Aleshores, tot el que hem de fer és embarassar en Sheldon”. 

(I aquí esclaten a riure).  

En Raj, l’Amy, la Penny i en Sheldon són alguns dels personatges de la sitcom americana més exitosa de l’última dècada: The Big Bang Theory. Aquesta escena surt al capítol 14 de la desena temporada, i es va veure per primera vegada el dia 2 de febrer de 2017, només unes setmanes després que l’estudi en el qual s’inspira es publiqués a la revista Nature Neuroscience. El gag posa en relleu la importància d’aquest treball, que identificava per primera vegada els canvis que es produeixen en el cervell de les dones embarassades i que, després del part, els permeten contribuir d’una manera singular a la supervivència dels seus nadons i, també, de tots els éssers humans.

La recerca la va liderar el grup d’Òscar Vilarroya, de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb investigadors d’altres centres espanyols i de la Universitat de Leiden. Gràcies a ells,                mitjançant l’estudi de ressonàncies magnètiques, podem saber si una dona ha estat mare. I aquest és només l’inici d’un ambiciós projecte que ara, amb el suport de ”la Caixa”, promet aportar dades fonamentals per entendre les bases de l’instint maternal, i fins i tot mecanismes implicats en alguns trastorns mentals. El projecte d’Òscar Vilarroya va ser seleccionat a la segona convocatòria del programa de Recerca en Salut d’aquesta fundació, que justament acaba d’obrir la tercera convocatòria.   

Quin tipus de canvis heu identificat en els cervells de les mares?

El nostre estudi encara està en desenvolupament, però de moment ja hem obtingut resultats molt prometedors. Bàsicament, hem identificat canvis relacionats amb les àrees de cognició social, que són les que ens permeten entendre què passa a la ment dels altres. Formen part del que es coneix com la Teoria de la Ment, i es relacionen amb la capacitat per entendre les emocions que expressen els rostres de les persones que ens envolten, les seves intencions i per sentir empatia pels altres. És una xarxa molt complexa de connexions nervioses que afecta moltes àrees diferents del cervell.

I què passa amb aquesta xarxa en les mares? De quina manera es modifica?

El que passa és que es produeix una mena de “poda”. És a dir, algunes connexions entre neurones romanen i s’enforteixen i altres desapareixen. Canvien algunes superfícies de l’escorça cerebral i també la profunditat d’algunes circumvolucions cerebrals. Pensem que el resultat d’aquesta “poda” és que el cervell maternal focalitza molt més en el bebè, en com se sent, en què necessita, i detecta també les intencions d’altres persones que puguin representar una amenaça per al bebè. D’aquesta manera, les habilitats socials es concentren en la cura i protecció del nen. És quelcom clau per a la seva supervivència.

En quin moment passa això? Quan es produeixen aquests canvis?

Encara no ho sabem exactament. Hem fet ressonàncies magnètiques abans i després de l’embaràs, en mares novelles, i és entre aquest abans i després on hem detectat els canvis. Ara seguirem tot el procés de l’embaràs a través de neuroimatge, per poder anar veient, a temps real, com es produeixen les modificacions i per què.

Perquè no sabeu què és el que indueix aquesta “poda” neuronal, oi?

No, no ho sabem. Sospitem que hi ha determinades hormones sexuals, com ara els estrògens, que genera el cos de la dona embarassada i que són capaces de travessar la barrera hematoencefàlica, i que són aquestes hormones les que produeixen aquesta poda neuronal. Però ho hem d’estudiar. Per tant, no intentem només veure canvis cerebrals sinó també estudiar els mecanismes bioquímics que els fan possibles.

I aquests canvis es mantenen amb el temps?

Pensem que sí, però ho sabrem millor amb el pas del temps, ja que tornarem a prendre dades del cervell de les mares que vam estudiar fa uns anys. De moment, hem constatat que, al cap dels dos anys de donar a llum, encara es mantenen.

I què passa amb els pares? Sabeu si el seu cervell pateix canvis amb la paternitat?

Ho hem estudiat i hem constatat que, almenys des del moment en què saben que les seves parelles estan embarassades i fins després del part, no es produeixen aquests canvis.

Aleshores, no existeix el cervell paternal?

Ho hem d’esbrinar. S’hauria d’estudiar els pares, com també les mares, després que passi més temps. Es diu que la mare arriba a ser mare amb l’embaràs mentre que el pare es fa pare després del part. Pot ser que sigui això.

Abans has esmentat que esteu estudiant mecanismes bioquímics d’hormones sexuals en relació amb el cervell maternal. Aquest enfocament ens podria ajudar millor a entendre la relació entre les diferències de gènere i els trets conductuals?

Sí. De fet, el nostre estudi podria donar llum sobre qüestions importants relacionades amb el gènere. Un dels enfocaments pioners que estem plantejant és estudiar el cervell de dones que són parella d’altres dones embarassades, per veure si es produeixen els mateixos canvis independentment de quina dugui el fill al ventre. Si trobem que aquestes parelles també pateixen canvis, això ens indicarà que la inducció d’aquest procés es podria produir per aspectes psicològics i de l’entorn, independents de la bioquímica pròpia de l’embaràs. D’alguna manera, ens diria que el cervell femení reacciona a la maternitat de forma diferent a la dels homes.

I què passa amb les mares de nens adoptats?

És un altre estudi molt interessant per fer. També seria interessant veure què passa amb la maternitat subrogada. Però aquests estudis els farem en el futur, encara no els estem plantejant.

A més de l’estudi de la relació entre gènere i cervell, quines altres aplicacions podria tenir la vostra recerca?

Podria ajudar a entendre algunes qüestions relacionades amb la salut mental, com ara la depressió postpart. Registrarem dades sobre marcadors psiquiàtrics i de risc de malaltia mental en les participants. L’objectiu és detectar possibles manifestacions de patiment mental en el postpart i, si les trobem, estudiar l’evolució d’aquesta marcadors amb neuroimatge i amb estudis bioquímics. Amb això podrem identificar si n’hi ha cap que indiqui risc de depressió postpart.

D’altra banda, cal tenir en compte que, durant l’embaràs, les dones segreguen més estrògens que en la resta de la seva vida. Però també en l’envelliment i en les persones transsexuals hi ha canvis específics relacionats amb els estrògens. Per tant, entendre què passa amb les dones embarassades ens pot ajudar a entendre processos lligats amb el canvi de sexe i el procés d’envellir. Podríem fins i tot trobar algun mecanisme associat a certes malalties neurodegeneratives i possibles vies per tractar-les o per rehabilitar zones del cervell que han estat danyades per traumatismes o per processos cancerígens. Les aplicacions són molt àmplies.

Quin paper ha tingut ”la Caixa” en els vostre projecte?

Un paper fonamental. L’ajuda de ”la Caixa” ens permet donar una magnitud molt més gran al projecte: combinar estudis bioquímics, desenvolupar protocols nous i treballar amb una mostra de participants molt més gran. Vam començar estudiant 30 participants i ara tenim l’objectiu de fer un seguiment de fins a 60 dones durant tot l’embaràs.


D’esquerra a dreta, l’equip de recerca del projecte: Magdalena Martínez i Susanna Carmona, de l’Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón (Madrid); Mariona Jové i Reinald Pamplona, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida; Òscar Vilarroya, de l’IMIM i la UAB; Clara Pretus, de la UAB, i Óscar Pozo i Olha Khymenets, de l’IMIM.

 

Compartir

1

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica