dimecres 22

El CIC bioGUNE, la col·laboració com a pedra angular per a la medicina de precisió

Publicat per "la Caixa" el 22/05/2019

Parlem amb el director científic del CIC bioGUNE, Jesús Jiménez Barbero, que ens explica les línies principals de recerca d’aquest centre i la transició cap a una era de medicina de precisió, com també la importància de la col·laboració entre centres per aconseguir-ho. El CIC bioGUNE, al País Basc, és un dels centres de la xarxa d’Excel·lència Severo Ochoa i una institució clau de recerca en biomedicina a la regió, amb un focus a les bases i els mecanismes moleculars de les malalties.


Jesús Jiménez Barbero

L’Obra Social ”la Caixa” dona suport a la recerca del CIC bioGUNE amb ajuts que van des dels programes de doctorat INPhINIT fins a l’atracció d’investigadors de postdoctorat per establir les bases d’una medicina de precisió en la malaltia de Crohn, i amb una ajuda de la Convocatòria de Recerca en Salut per entendre els mecanismes de progressió del càncer de pròstata.

Quines són les principals línies de recerca del CIC bioGUNE?

La missió del CIC bioGUNE consisteix a fer recerca d’excel·lència en l’àmbit de les ciències de la vida. En concret, per al període 2015-2020 hem definit dos programes de recerca principals: el de reconeixement molecular i interaccions hoste-patogen (o Molecular Recognition and Host-Pathogen Interactions en anglès) i el metabolisme i la senyalització cel·lular en la malaltia (o Metabolism and Cell Signaling in Disease en anglès). Així, ens hem especialitzat en el coneixement de les bases moleculars de la malaltia, posant èmfasi en el descobriment de nous fàrmacs i de nous biomarcadors que resultin útils en diagnòstic i pronòstic.

Quin tipus de malalties és el focus de la vostra recerca?

Considerant ambdós programes, ens centrem en l’estudi de les bases moleculars de malalties hepàtiques (NAFLD, càncer), del càncer de pròstata i de mama, de malalties rares (porfíria eritropoiètica congènita), de la malaltia priònica i de diversos processos infecciosos. Estem fent avenços fonamentals en el coneixement d’algunes d’aquestes malalties i també desenvolupant diverses aplicacions, que es tradueixen en patents. És en aquest marc que insistim en el desenvolupament i l’aplicació de conceptes de medicina de precisió.

Un estudi dirigit pel Dr. Arkaitz Carracedo i que té el suport de ”la Caixa” investiga els mecanismes de la progressió del càncer de pròstata. Ens podries explicar més coses sobre aquesta recerca?

La feina duta a terme al laboratori del Dr. Arkaitz Carracedo té com a objectiu comprendre les adaptacions que permeten que les cèl·lules tumorals prosperin. La seva recerca ha mostrat que la manera com les cèl·lules de càncer de pròstata s’alimenten és un paràmetre que pot informar sobre l’agressivitat de la malaltia. Aquesta observació ha permès identificar biomarcadors pronòstic i ha obert una pregunta excitant: podem estudiar els gens per definir biomarcadors i identificar noves maneres de monitorar i tractar el càncer de pròstata metastàsic?

L’experiència d’Arkaitz i del seu laboratori en biologia molecular i cel·lular del càncer és la base per desenvolupar aquesta idea, amb l’objectiu de millorar el tractament al pacient de càncer de pròstata avançat.

Un altre investigador del CIC bioGUNE, Urko Martínez, va obtenir una beca Junior Leader ”la Caixa”. Ens podries dir com està avançant la seva recerca sobre la malaltia de Crohn?

Urko Martínez investiga l’activitat de gens associats amb malalties inflamatòries intestinals com ara la malaltia de Crohn o colitis ulcerosa. Mentre el paradigma actual en genètica humana busca efectes mitjans a la població, la recerca d’Urko busca entendre el balanç que controla l’acció dels gens en cada individu. Això permet definir predictors genètics que avaluen l’estat inflamatori de cada pacient, fet que ajudarà a millorar el diagnòstic que fan els metges en la pràctica clínica i a implementar una medicina de precisió per a aquesta malaltia.

El CIC bioGUNE neix com un centre per a la col·laboració en recerca. Per què és tan important la col·laboració en aquest camp?

La cooperació institucional, col·laborant en activitats en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut amb la comunitat científica i empresarial del País Basc és fonamental, no només per potenciar les activitats d’I+D, sinó també per obtenir millors resultats tant en termes científics com en les possibilitats de transferència i explotació. A escala internacional podem dir el mateix, la ciència és global.

Un exemple d’aquestes col·laboracions és la RedHYPOX, dirigida pel CIC bioGUNE. La Red Temática de Excelencia de Investigación en Hipoxia proporciona el marc necessari per promoure la discussió crítica i impulsar col·laboracions sinèrgiques en la recerca dels mecanismes moleculars que mitjancen les respostes a la hipòxia –la deficiència d’oxigen a la sang, cèl·lules i teixits de l’organisme– i la seva rellevància clínica.

A la medicina de precisió, les dades tenen un paper molt important. Com s’afronta aquest repte tant a escala internacional com al CIC bioGUNE?

A escala internacional, hi ha diverses iniciatives dirigides a recollir gran quantitat de dades de milers d’individus (AllofUS, China Kadoorie, etc.). Normalment, aquestes cohorts s’han fet servir per acumular dades genètiques i d’estil de vida a través de qüestionaris que es combinen amb els registres de les històries clíniques corresponents.

Des d’una perspectiva de medicina de precisió, un dels reptes més importants és demostrar la utilitat d’aquest coneixement per estratificar i millorar la pràctica clínica. És a dir, ens trobem en la transició de la medicina convencional, basada en un diagnòstic diferencial que està enfocat de manera uniforme cap a tota la població, a un diagnòstic personalitzat, que anomenem medicina de precisió, en la qual cada individu s’analitza independentment.

En aquest context, des del CIC bioGUNE estem desenvolupant un ambiciós programa de medicina de precisió en el qual fem servir dades d’una extensa cohort d’individus per obtenir un model “multiòmic” integrat, mesurant dades de genoma, proteoma, metaboloma, microbioma, etc. Els objectius inicials de projecte són la comprensió dels mecanismes moleculars que permeten explicar la disparitat de símptomes entre pacients d’algunes malalties, com també la seva diferent resposta a fàrmacs. També volem identificar nous biomarcadors moleculars per a aquestes malalties –sempre en el context de la medicina personalitzada– i desenvolupar tecnologia per a l’adquisició de mostres i dades, que sigui ràpidament traslladable al seu ús en el dia a dia en el sistema de salut, amb el benefici social consegüent.

Compartir

3

Categoria:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica