dimecres 16

Ajudar o no ajudar? Circuits neuronals de la presa de decisions socials

Publicat per "la Caixa" el 16/01/2019

Post de Michael Gachomba, investigador predoctoral amb una beca INPhINIT de ”la Caixa” a l’Institut de Neurociències (CSIC-UMH) - Centre d’Excel·lència Severo Ochoa.

Estàs caminant pel centre de la ciutat mentre vas al supermercat que més t’agrada. Hi ha diverses persones al teu voltant i dues d’elles et criden l’atenció. Estan aturades enmig del carrer estudiant acuradament el mapa de la ciutat, i de vegades miren al voltant com si busquessin alguna cosa. Semblen perdudes. Entens que volen arribar a algun lloc i que no estan segures de la direcció que cal seguir. Aleshores, decideixes aturar-te i preguntar-los si necessiten ajuda per trobar la direcció correcta.

Aquest és un exemple de comportament d’ajuda. Percebem que algú necessita alguna cosa o està intentant aconseguir algun objectiu i decidim actuar per ajudar-lo. En la nostra vida quotidiana, sovint actuem de manera prosocial: millorem el benestar d’altres persones o alleugem les seves necessitats, fins i tot sense obtenir res a canvi, i amb persones desconegudes. Aquests comportaments prosocials –accions que beneficien els altres– són un aspecte fonamental de les interaccions humanes i són essencials per a la cooperació, el vincle social i la cohesió entre individus. Encara que ens pugui semblar sorprenent, estudis de recerca a la natura i al laboratori han demostrat que diverses espècies animals, fins i tot alguns primats no humans, aus i rosegadors, mostren formes simples d’ajuda, fet que suggereix que els mecanismes bàsics de neurobiologia i de comportament de la prosocialitat poden estar conservats entre espècies.

Per tant, estudiar les conductes prosocials en humans i animals és important per comprendre com aquesta mena d’interaccions socials modelen el cervell, la forma en què aprenem sobre el món, com ens sentim i com prenem decisions. De fet, sovint passa que prenem decisions en contextos socials i les nostres eleccions tenen un impacte en els altres. Com modulen les decisions socials diferents variables socials i biològiques? Què passa al cervell durant aquest procés? El cervell té circuits neuronals dedicats exclusivament a la presa de decisions socials? L’objectiu d’aquest projecte, que duc a terme gràcies a una beca de doctorat INPhINIT de ”la Caixa”, és contribuir a aquestes preguntes, que són centrals en la neurociència social, mitjançant l’estudi del comportament prosocial en rates.

Les rates són animals altament socials que viuen en grans comunitats cooperatives a la natura. En aquest projecte, parells de rates duen a terme una tasca de presa de decisions socials, anomenada ‘tasca d’elecció prosocial’, desenvolupada prèviament per la meva supervisora actual, Cristina Márquez, per estudiar el comportament prosocial en aquesta espècie (Márquez, et al., 2015). La tasca es basa en un laberint doble en forma de T, en el qual una rata (la que pren les decisions) pot triar entre proporcionar menjar només per a si mateixa (elecció egoista) o per a si mateixa i una rata receptora de l’ajuda (elecció prosocial). Fent servir aquesta prova de conducta, la meva supervisora va demostrar que les rates són prosocials: mostren una alta preferència per les opcions prosocials, i ajuden una rata sòcia a rebre menjar sense obtenir res a canvi.


Imatge d’una cèl·lula piramidal expressant una proteïna fluorescent. Wikimedia Commons / Wei-Chung Allen Lee, Hayden Huang, Guoping Feng, Joshua R. Sanes, Emery N. Brown, Peter T. So, Elly Nedivi, PLoS Biology, Vol. 4, Núm. 2, e29 DOI: 10.1371/journal.pbio.0040029. Creative Commons CC-BY-2.5.

Aprofitant el mateix paradigma, el projecte actual persegueix dos objectius: el primer és investigar com diferents factors, com la familiaritat, el gènere i la jerarquia social dels animals modulen les decisions prosocials. Per a això, estem avaluant si hi ha diferències en el comportament prosocial entre rates que viuen juntes (familiars entre si) o que no es coneixen, entre parells de rates mascle i femella, i quins canvis (si n’hi ha) es produeixen si la rata que pren les decisions és la dominant o la subordinada (és a dir, l’efecte de l’estatus social).

El segon objectiu és identificar quins circuits neuronals del cervell s’activen quan els individus decideixen ajudar. Per això, les rates representen un avantatge com a model per estudiar les bases neuronals dels comportaments socials, perquè disposem d’eines sofisticades per monitorar i manipular l’activitat neuronal d’una manera espacial i temporalment precisa mentre els animals duen a terme la tasca. Per exemple, per examinar si es requereix un circuit neuronal específic perquè les rates mostrin preferència d’elecció prosocial, podem silenciar temporalment l’activitat d’aquest circuit fent servir una tècnica anomenada ‘optogenètica’ i observar com canvia el comportament durant la tasca. Per tant, podem provar la necessitat i la suficiència dels circuits neuronals específics perquè sorgeixi la presa de decisions prosocial.

Estudis previs en humans i primats no humans han revelat que una xarxa d’àrees en el sistema de recompensa del cervell està involucrada en el processament de la informació social i en les decisions socials. A més, part d’aquesta xarxa processa de manera preferencial la informació sobre la recompensa que s’atorga als altres i la motivació dels altres per obtenir un objectiu. No obstant això, encara queda per resoldre quins circuits neuronals en aquesta xarxa tenen un paper causal en la presa de decisions prosocials, fet que constitueix un dels objectius principals d’aquest projecte.

És important destacar que s’han trobat alteracions en l’activitat i l’estructura d’aquestes àrees del cervell en diversos trastorns neuropsiquiàtrics, com l’ansietat social, la depressió i els trastorns de l’espectre autista, que també es caracteritzen per deficiències en la presa de decisions socials. El mapatge de circuits cerebrals per a aquest i altres tipus de comportaments socials ens pot ajudar a desenvolupar noves idees per dissenyar millors teràpies i intervencions per a aquells trastorns mentals que afecten la manera com ens relacionem amb els altres, com també a aconseguir una comprensió més profunda i àmplia de com va evolucionar el cervell per gestionar les decisions socials, des de les rates fins als humans.

Compartir

9

Categoria:

Archivo: 2019 2019 » Gener

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica