dijous 11

Desvelant l’origen de la malaltia de Parkinson

Publicat per "la Caixa" el 11/04/2019

Miquel Vila és cap del grup de Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca. A més, lidera el projecte Modulation of age-dependent neuromelanin accumulation as a novel therapeutic strategy for Parkinson’s disease and brain aging, seleccionat a la Primera Convocatòria de Recerca en Salut de ”la Caixa”. La seva recerca se centra en els mecanismes moleculars que es produeixen en la malaltia de Parkinson amb l’objectiu de desenvolupar estratègies terapèutiques efectives per lluitar-hi en contra.

Amb motiu del Dia Mundial de la Malaltia de Parkinson, parlem amb ell sobre l’estat actual de la malaltia i el paper crucial que té la neuromelanina en el seu desenvolupament.

Quina és la incidència de la malaltia de Parkinson?

La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, només la supera la malaltia d’Alzheimer. La incidència depèn de l’edat: al voltant d’un 1 % de la població de més de 60 anys la té. A partir dels 80 anys, la incidència augmenta entre un 4 i un 5 % en la població.

Quantes persones al món tenen aquesta malaltia?

Actualment hi ha uns 7 milions de pacients de la malaltia de Parkinson al món. A més, com que la incidència depèn de l’edat, es creu que, en els propers 20 anys, aquests números es duplicaran causa de l’increment de l’esperança de vida de la població.

Quina és la base biològica de la malaltia de Parkinson?

Es produeix perquè moren un determinat tipus de neurones, les responsables de produir el neurotransmissor dopamina. En morir aquestes neurones, es produeix un dèficit de dopamina en el cervell.

I quina és la funció de la dopamina en el cervell?

Entre d’altres coses, la dopamina controla el moviment voluntari. Els pacients, quan perden les neurones dopaminèrgiques, pateixen la típica simptomatologia motora de la malaltia de Parkinson: rigidesa, alentiment motor, inestabilitat postural, tremolor de repòs...

Què és la neuromelanina?

Les neurones dopaminèrgiques que degeneren en la malaltia de Parkinson es caracteritzen perquè contenen un pigment de color marró, similar a la melanina de la pell. És la neuromelanina. Aquest pigment es va acumulant a les neurones dopaminèrgiques amb l’edat.

Fa poc, el seu equip ha publicat un estudi a Nature Communications que revela la importància de la neuromelanina en el desenvolupament de la malaltia de Parkinson.

El fet que la neuromelanina s’acumula en aquesta malaltia el coneixem des de fa més de 100 anys. Però el paper que té aquest pigment en la malaltia es desconeixia perquè, a diferència dels humans, els animals d’experimentació no tenen neuromelanina. Nosaltres volíem determinar el paper d’aquesta neuromelanina que es va acumulant amb l’edat fins que arriba a ocupar gairebé la totalitat de les neurones.

Com ho van fer?

Per modificació genètica, vam obtenir animals d’experimentació que produïen aquest pigment i que, a més, l’anaven acumulant amb l’edat tal com passa en els humans.

Quina va ser la conclusió principal del seu estudi?

Els nostres estudis suggereixen que, a partir de cert llindar d’acumulació de neuromelanina, les neurones comencen a deixar de funcionar d’una forma normal i degeneren. Dit d’una altra manera: com que tots acumulem neuromelanina amb l’edat, si visquéssim prou com per acumular nivells excessius d’aquest pigment, tots acabaríem desenvolupant la malaltia de Parkinson.

Heu demostrat que l’acumulació de neuromelanina és l’origen d’aquesta malaltia, i no pas una conseqüència.

Per veure si realment era l’acumulació de neuromelanina el que produïa l’alteració neuronal, vam desenvolupar un tipus de teràpia gènica per intentar disminuir els nivells de neuromelanina cel·lular. Amb aquesta teràpia gènica, també vam ser capaços de revertir la simptomatologia parkinsoniana dels animals.

Es podria fer servir la teràpia gènica per tractar la malaltia de Parkinson?

Si bé es pot aplicar en humans, és una teràpia bastant invasiva que requereix la injecció intracerebral de virus. Virus inactivats, però virus, al cap i a la fi. De moment, la teràpia gènica aplicada a aquesta malaltia queda lluny.

Podríem prevenir la malaltia de Parkinson?

Actualment, el seu diagnòstic és simptomatològic, no hi ha biomarcadors. Hi ha tècniques d’imatge que ens permeten veure el dèficit de dopamina, però un cop la malaltia s’ha establert. Estem intentant desenvolupar biomarcadors o tècniques d’imatge que ens permetin conèixer els nivells de neuromelanina cerebral que ha acumulat una persona.

Quins són els següents passos en la seva recerca?

El desenvolupament de teràpies no invasives per modular els nivells de neuromelanina cerebral. Si poguéssim disminuir els nivells de neuromelanina, o fins i tot evitar que s’acumulin per sobre del llindar patològic, podríem arribar a evitar l’aparició de la malaltia.

Compartir

4

Categoria:

Archivo: 2019

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica