divendres 29

Sida, una cura per a tothom

Publicat per "la Caixa" el 29/11/2019

El virus de la immunodeficiència humana (VIH), causant de la sida, es va identificar l’any  1983 i, fins a mitjan anys noranta, el seu diagnòstic no només implicava una baixa esperança de vida, sinó també un rebuig social a causa de l’estigma d’aquesta malaltia. A partir de l’any 1996, es va implantar l’anomenada “teràpia antiretroviral altament activa” (HAART), i aquesta malaltia es va convertir en una infecció crònica per als pacients amb accés a aquests fàrmacs.

Tot i els èxits, el VIH continua matant moltes persones, ja que l’accés a aquestes teràpies és encara limitat. Segons dades de l’ONU, des de l’inici de l’epidèmia, a l’entorn de 75 milions de persones han contret la infecció del VIH. El 2018 eren 37,9 milions les persones que convivien amb el virus, més d’un 50 % encara sense accés a les teràpies antiretrovirals. El repte ara és posar fi a l’epidèmia el 2030.

I de fet, aquest 2019, ha estat un gran any per aconseguir-ho. A l’abril es donava a conèixer el “pacient de Londres”, el segon cas de curació al món en una recerca coordinada per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. Aquest mateix centre ha format també part del comitè d’actualització de les guies de tractament de l’OMS i ha tingut un gran paper en la implantació d’un mètode de prevenció del VIH (PrEP) a la sanitat pública, una demanda reclamada per investigadors i centres comunitaris des de fa anys.

En el grup de Retrovirologia i Estudis Clínics (GREC) de l’IrsiCaixa, impulsat per ”la Caixa”, María Salgado fa estudis translacionals de la infecció pel VIH-1 i busca noves estratègies terapèutiques combinant recerca bàsica i aplicada. Amb motiu del Dia Mundial de la Sida parlem amb ella sobre la recerca més actual per erradicar aquesta malaltia.

Quin és l’estat actual de la infecció per VIH a escala global?

Avui dia, més de 37 milions de persones viuen amb la infecció de VIH al món. Es tracta d’una xifra que va creixent: només en l’últim any, s’han diagnosticat aproximadament 2 milions de persones. A Espanya, durant l’últim any s’han arribat a diagnosticar 9 nous casos al dia.

Quines són les poblacions més afectades?

Les poblacions de risc varien molt. A l’Àfrica subsahariana, per exemple, la infecció és més freqüent en dones, aproximadament un 60 %. En canvi, a Espanya, és molt més freqüent en homes, aproximadament un 90 %.

Com ha canviat la realitat dels pacients de sida en els últims anys?

Fa poc més de dues dècades, les persones que s’infectaven tenien molt poques esperances, ja que la seva mortalitat era molt elevada. Gràcies als tractaments antiretrovirals, però, les persones infectades per VIH poden dur una vida normal i amb una esperança de vida molt similar a la d’una persona sana.

En què consisteixen els tractaments antiretrovirals?

El tractament antiretroviral evita que el virus es multipliqui activament de manera que, mentre un pacient s’hi sotmet, no arribem a detectar VIH a la seva sang, fet que evita el contagi a d’altres persones. D’aquesta manera podem cronificar la malaltia, però no curar-la.

Actualment quin és l’obstacle principal en la curació de la infecció per VIH?

La curació la limita el fet que el virus és capaç d’incloure el seu ADN al nostre propi ADN. Roman allà, latent a l’interior de les nostres cèl·lules, formant el que nosaltres anomenem “reservoris virals” que encara no sabem identificar. D’aquesta manera, quan s’interromp el tractament antiretroviral, detectem de nou el virus a la sang ja que es torna a multiplicar.

El seu grup de recerca a IrsiCaixa ha estat vinculat al segon pacient del món que remet el VIH, l’anomenat “pacient de Londres”. Com ho han aconseguit?

El pacient de Londres, de la mateixa manera que el conegut pacient de Berlín –la primera persona curada de VIH–, van ser dos casos excepcionals en els quals una persona infectada de VIH, a causa d’una malaltia hematològica, es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare d’un donant amb una mutació en el gen CCR5. Aquest gen genera una proteïna que es troba a les nostres cèl·lules i que el virus fa servir com una porta d’entrada per infectar-la. En ambdós casos, en canviar les seves cèl·lules d’origen per cèl·lules amb aquesta resistència a la infecció, es vas aconseguir curar la malaltia fins i tot en absència de tractament antiretroviral.

Es pot considerar el trasplantament de medul·la òssia una opció terapèutica?

El trasplantament de cèl·lules mare és una intervenció d’alt risc i només està aconsellat per a pacients amb problemes hematològics greus. Han passat 12 anys entre un trasplantament i l’altre i això és produït per la gran dificultat que comporta una operació d’aquestes característiques.

A quins reptes s’enfronta la recerca contra la sida actualment?

Els principals reptes per posar fi a aquesta gran infecció continuen sent dues estratègies diferenciades. D’una banda, es treballa en la prevenció de la infecció basada en la teràpia preexposicional (PrEP) per evitar el contagi de persones VIH negatives amb risc d’infecció. Justament aquesta opció acaba de ser aprovada a Espanya i es pot aconseguir de manera gratuïta en grups de risc d’infecció. Paral·lelament, s’està lluitant per assolir un dels grans reptes a escala mundial per posar fi a l’epidèmia de la sida, l’anomenat “90-90-90”. Això significa que, el 2020, el 90 % de les persones amb VIH estiguin diagnosticades, el 90 % de les diagnosticades rebin un tractament continuat i el 90 % de las persones que reben teràpia antiretroviral tinguin supressió viral.

Serà possible erradicar el VIH?

Els casos del pacient de Berlín i el pacient de Londres són la prova de concepte que la remissió del VIH és possible. El nostre objectiu principal ara és buscar un altre tipus de teràpies que, fent servir tot el que he, après amb els trasplantaments, permetin la curació del VIH d’una manera, aquesta vegada sí, escalable a la majoria dels pacients.

Compartir

0

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica