dijous 27

Quatre línies de recerca per afrontar les malalties del cor

Publicat per "la Caixa" el 27/09/2018

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

La malaltia cardiovascular (MCV) és la primera causa de mortalitat arreu del món. Cada any 17,5 milions de persones moren per MCV i s’estima que, el 2030, aquesta xifra arribi als 23,6 milions de defuncions anuals.

La MCV comprèn un grup ampli de malalties, que inclouen des de les cardiopaties fins a les malalties cerebrovasculars. Afortunadament, es pot reduir el risc de patir-ne algunes adoptant certes mesures de prevenció, com abandonar el consum de tabac, seguir una dieta sana i fer activitat física de manera regular.

Un altre avantatge fonamental per lluitar contra la MCV és la recerca. En aquest context, no és estrany que a la primera Convocatòria de Recerca en Salut llançada enguany per l’Obra Social ”la Caixa”, 4 d’un total de 20 projectes seleccionats s’adrecin a millorar i desenvolupat nous mètodes diagnòstics i terapèutics per a la MCV. Des de CaixaCiència ens volem afegir a la campanya del Dia Mundial del Cor submergint-nos en aquests 4 projectes pioners en el camp de la recerca cardiovascular.

Anticossos per prevenir els accidents cardiovasculars

Liderat per la investigadora Almudena Ramiro, del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), el projecte busca nous mètodes de prevenció de l’accident cardiovascular.

Sovint, els accidents cardiovasculars es produeixen com a conseqüència d’un remodelatge vascular patològic, que és un procés anòmal de canvis a les parets dels vasos sanguinis. Actualment se sap que la resposta immune contribueix en el remodelatge vascular patològic, però els biomarcadors descrits fins ara no són suficients per prevenir-la. Aquest projecte vol aprofundir en com la resposta immune mitjançada per anticossos participa en el remodelatge vascular patològic per poder identificar nous biomarcadors de prevenció d’aquesta malaltia.


Anticossos de ratolins amb ateroesclerosi reconeixen la placa d'ateroma.

A la recerca de nous factors de risc de l’ateroesclerosi

Liderat per l’investigador Valentí Fuster, del CNIC, el projecte espera identificar nous factors de risc que determinin quines persones presenten un risc cardiovascular alt quan l’ateroesclerosi encara es troba en fases primerenques.

A l’ateroesclerosi té lloc un enduriment de les artèries i una acumulació de greix i colesterol que impedeix un bon reg sanguini. Tot i aquestes característiques, durant els primers anys de la malaltia l’ateroesclerosi pot no mostrar símptomes en el pacient i, per això, és de vital importància identificar nous factors de risc capaços de predir l’evolució de la malaltia en persones que encara no manifesten seqüeles clíniques.


Descobrir els factors que afavoreixen el desenvolupament accelerat de l’ateroesclerosiés la finalitat d’aquest estudi.

Les dues cares de la inflamació: prevenir la lesió vascular sense comprometre les defenses

Liderat per l’investigador Andrés Hidalgo Alonso, del CNIC, el projecte explora una nova estratègia terapèutica que, mitjançant la regulació del rellotge immunitari, pugui prevenir malalties cardiovasculars com l’infart de miocardi i l’ictus.

La inflamació és una resposta natural del sistema immunitari per fer front a infeccions. No obstant això, les cèl·lules inflamatòries que viatgen pel torrent circulatori —com els neutròfils— desenvolupen un paper clau en les lesions vasculars primerenques. Anul·lar l’activitat dels neutròfils no resultaria una bona estratègia terapèutica, ja que són imprescindibles per a les defenses de l’organisme. Aquest projecte persegueix programar els neutròfils per reduir les seves funcions perjudicials mantenint la seva capacitat de defensa immunitària.


L’infart de miocardi i l’ictus són els dos objectius de prevenció d’aquest estudi.

Els canvis metabòlics que permeten la formació del cor prometen noves teràpies regeneratives

Liderat per la investigadora Ofelia María Martínez Estrada, de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona, el projecte aprofundeix en el paral·lelisme que hi ha entre els mecanismes moleculars que regeixen la formació del cor en l’etapa embrionària i el procés de regeneració del múscul cardíac després d’un infart.

En un context de lesió, l’epicardi —la capa externa del cor— pot actuar com a font de cèl·lules mare per a la regeneració cardíaca, fet que el converteix en un teixit d’especial interès en el camp de les teràpies regeneratives del cor. Aquest projecte estudiarà detalladament els canvis metabòlics de les cèl·lules de l’epicardi durant el desenvolupament embrionari del cor per posar les bases de possibles futures estratègies de regeneració cardíaca.


Imatge de microscòpia de fluorescència d'una secció d'un cor embrionari del ratolí transgènic WT1-Cre mT/mG. A la imatge es poden observar les cèl·lules derivades de WT1 en verd, i la resta de cèl·lules del miocardi, en vermell.

Referència:

Organització Mundial de la Salut: Malalties cardiovasculars.

Compartir

2

Categoria:

Archivo: 2018 2018 » Setembre

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica