divendres 19

“Mapejant les cèl·lules epitelials mamàries podrem saber quines inicien la metàstasi, atacar-les i millorar els tractaments”

Publicat per "la Caixa" el 19/10/2018

Post de l’Obra Social ”la Caixa”­­­­

Roger Gomis és investigador a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i responsable d’un dels 20 projectes d’excel·lència seleccionats en la primera edició de la Convocatòria de Recerca en Salut de la Fundació Bancària ”la Caixa”. Avui, Dia Mundial contra el Càncer de Mama, parlem amb ell sobre la seva recerca, enfocada a estudiar els mecanismes cel·lulars involucrats en la metàstasi dels tumors mamaris més freqüents, els d’origen hormonal. Aquest projecte és pioner i fa servir tecnologies molt innovadores per entendre l’origen de la malaltia i per millorar els tractaments.

Per què és pionera la vostra recerca?

Perquè volem entendre dues qüestions fonamentals que, fins ara, no s’havien pogut estudiar. Per una banda, volem saber quines són les cèl·lules epitelials de la glàndula mamària que originen els tumors de mama més majoritaris, que afecten el 70 % de les pacients. Em refereixo al càncer de mama luminal, que expressa el receptor d’estrògens. Per l’altra, volem entendre com evolucionen aquestes cèl·lules durant la metàstasi i per què poden ser, de vegades, resistents als fàrmacs.

I això com ho feu?

El nostre projecte es diu ‘Metastasis Cell Fate Mapping’ i el que fem és precisament això: un mapa de les cèl·lules que hi ha dintre del tumor. Les marquem amb diferents colors —com si les pintéssim— segons si tenen o no capacitat per originar tumors. I mirem com canvien al llarg del temps. Per tant, és un mapa espacial però també temporal.

Com les “pinteu”?

Aquí hi intervé una de les tècniques innovadores que fem servir. Primer identifiquem els gens que codifiquen per les diferents proteïnes que ens permeten identificar aquestes cèl·lules: les que estan més diferenciades, les que proliferen poc, les que proliferen més però no inicien tumors o les que inicien el tumor. Després les marquem mitjançant la tecnologia d’edició gènica CRISPR/cas9. Introduïm una petita seqüència que ens permet fer que aquestes cèl·lules expressin proteïnes específiques de cada tipus que siguin fluorescents, donant lloc a diferents colors segons els tipus de cèl·lules. Així podem seguir els seus moviments, sense haver de matar-les.


Cèl·lules de càncer de mama luminal cultivades com a organoides. Els nuclis cel·lulars es veuen en blau. Autora: Cristina Figueras, Laboratori de Control del Creixement i Metàstasi del Càncer, IRB Barcelona.

I aquestes cèl·lules marcades, per on es mouen? Dins d’animals de laboratori?

No. I aquesta és una altra tecnologia pionera que fem servir: al laboratori creem organoides, que són petits òrgans o tumors que reprodueixen el que passaria dins un animal o un pacient. Aquests organoides els fem créixer dins d’un cultiu cel·lular. Per tant, tenim estructures tridimensionals que reprodueixen el que veuríem en un tumor sense haver de fer-ho dins un ratolí. I ho podem veure tot en temps real amb el microscopi.

Així podreu resoldre els dubtes que comentaves abans...

Hi ha moltes preguntes que podrem respondre: quina és la cèl·lula capaç d’iniciar la metàstasi? La que pot iniciar el tumor primari? La que està molt diferenciada? O la que està entremig d’aquestes dues? O potser una de les que tenen capacitat d’iniciar el tumor ho fa tot? O n’és una de diferenciada capaç de revertir i transformar-se en una altra? El que intentem és donar resposta a un concepte fonamental per entendre la biologia del càncer de mama. Si coneixem la resposta a aquestes preguntes i entenem el mecanisme pel qual es produeix la metàstasi, podrem saber si hem d’atacar unes cèl·lules concretes i també com minimitzar la resistència als fàrmacs.

Per tant, es podran millorar els tractaments.

La recerca bàsica, que és el que fem nosaltres, no té implicació en dos anys, però si n’hi dones cinc o deu, pot canviar completament el paradigma de com tractar un pacient.

Com valores que aquest projecte hagi estat seleccionat en la primera Convocatòria de Recerca en Salut de la Fundació Bancària ”la Caixa”?

El sistema de ciència a l’Estat espanyol ha fet un canvi espectacular cap a millor en els últims 25 anys. Hem passat de jugar a la segona divisió a jugar a la Champions. Però també hem après que necessitem unes condiciones econòmiques que ens permetin guanyar. En aquest context, la Fundació Bancària ”la Caixa” ha sabut identificar una necessitat real i va posar en marxa una convocatòria a la qual es van presentar quasi 800 sol·licituds d’una qualitat altíssima. Espero que sigui la primera de moltes més en el futur. Només a través de projectes amb prou recursos es poden fer possibles coses com les que estem fent nosaltres.

Compartir

3

Categoria:

Archivo: 2018 2018 » Octubre

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica