dimecres 06

La importància de diagnosticar abans dels primers símptomes

Publicat per "la Caixa" el 06/03/2019

Post del Dr. José María de la Torre Hernández, investigador de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla (Santander) i de l’IDIVAL, l’Institut d’Investigació Sanitària Valdecilla.

L’estenosi aòrtica calcificada (EA) és la tercera malaltia cardiovascular més freqüent en els països desenvolupats, després de la malaltia coronària i la hipertensió arterial, amb una prevalença del 0,4 % en la població general i de l’1,7 % en la població més gran de 65 anys.

Es caracteritza per un engruiximent progressiu i una calcificació de les valves de la vàlvula aòrtica que, amb el transcurs dels anys, evoluciona i causa una obstrucció greu a la sortida de sang del cor cap a l’aorta. Habitualment,  l’EA comença amb un llarg període sense presentar símptomes, i la progressió de la seva gravetat té una variabilitat individual significativa.

Els símptomes normalment no es presenten fins que l’obertura de la vàlvula està afectada de forma severa. Els símptomes clàssics de l’EA són el dolor toràcic amb esforç (angina), el desmai (síncope) i la fatiga amb l’exercici (dispnea), però la identificació i/o la interpretació d’aquests símptomes clínics pot ser difícil en pacients amb altres malalties com les respiratòries, o en la població anciana. Per això, els cardiòlegs fem servir l’ecocardiografia per definir l’extensió de la calcificació i el grau d’afectació valvular.

Després de l’inici dels símptomes, la supervivència mitjana és de només de 2 a 3 anys amb un alt risc de mort sobtada. Així doncs, els pacients amb símptomes greus d’EA s’han de sotmetre a una substitució de la vàlvula aòrtica ja sigui quirúrgica o per catèter.

La gran majoria de les EA greus es detecten amb els símptomes i, de vegades, el dany cardíac és tan avançat que el moment òptim per a la intervenció pot haver passat. El repte és poder detectar la gravetat de la malaltia abans que apareguin els primers símptomes i, així, aplicar el tractament quan encara no s’ha produït dany sobre altres estructures cardíaques.

A més, l’EA és una afectació multifacètica i complexa que també inclou trastorns en el grau de compliància de l’aorta i alteracions de la funció i la geometria del ventricle esquerre.

L’objectiu del projecte “La caracterització integrada per l’estenosi aòrtica calcificada canviarà les estratègies del tractament”, coordinat per Elazer R. Edelman, del MIT, i per Tamara García Camarero, Gabriela Veiga Fernández i jo mateix, de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla de Santander, és trobar un diagnòstic precoç a l’ELA. Per fer-ho tenim el suport de ”la Caixa” a través de la primera convocatòria MIT-Spain ”la Caixa” Foundation Seed Fund

L’estratègia que seguim és la caracterització de forma integrada i mitjançant l’ús de paràmetres fisiopatològics de l’estenosi aòrtica que més es beneficia del tractament substitutiu, la qual cosa permetria una indicació més òptima del moment de la intervenció i relativament independent dels símptomes concrets de cada pacient.

La nostra recerca es basa en la hipòtesi que la interacció entre els components principals que governen la circulació sanguínia –com són el ventricle esquerre, la vàlvula aòrtica i el sistema arterial– defineix amb més precisió l’estat del pacient amb EA. En definitiva, l’objectiu és avançar-nos als símptomes i al dany, de vegades irreversible, induït per l’EA i, així, intervenir en el moment més oportú per a cada pacient.

Compartir

10

Categoria:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica