dimecres 27

La recerca en malalties minoritàries: una aposta de tots i per a tots

Publicat per "la Caixa" el 27/02/2019

Una de cada disset persones al món tindrà una malaltia minoritària en algun moment de la vida. Una realitat que contrasta amb la falsa percepció que aquestes malalties tenen impacte en una ínfima minoria de la població. El motiu és que hi ha més de 7.000 malalties minoritàries. I només de 800 d’aquestes malalties tenim prou coneixement com per tractar-les i afrontar-les.

Parlem amb dues investigadores, Beatriz Llamusi, de la Universitat de València (UV), i Pia Cosma, del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Llamusi, amb el projecte CaixaImpulse MBNL, promou una solució terapèutica per a la distròfia miotònica de tipus 1 (DM1), mentre que Cosma lidera un projecte de la Convocatòria de Recerca en Salud centrat en la retinitis pigmentosa. Ambdues ens expliquen com els resultats de la seva recerca podrien contribuir al desenvolupament de nous tractaments per a aquestes dues malalties encara incurables.

Distròfia miotònica de tipus 1

Al laboratori de Llamusi s’estudia una malaltia que, tot i ser minoritària, és la causa de distròfia més freqüent en adults. “Es pot manifestar a qualsevol edat i, com abans es manifesta, més greu és. Les persones amb DM1 pateixen debilitat muscular i atròfia, tot i que també afecta en l’àmbit cognitiu i provoca apatia i somnolència. Lamentablement, acaben morint per problemes cardíacs o respiratoris.” Trobar un tractament eficaç, segons Llamusi, és difícil, perquè els símptomes varien molt segons el pacient.

A la seva recerca, Llamusi hi ha descobert un mecanisme cel·lular que es desconeixia fins ara i que obre les portes a un nou enfocament terapèutic. “Se sabia que, en els pacients, les MBNL, un tipus de proteïnes reguladores importants, quedaven atrapades dins de les cèl·lules, de manera que no podien dur a terme la seva funció. Nosaltres hem vist que, a més, es deixen de fabricar per l’acció d’unes molècules, les microARN.” Llamusi està estudiant la forma de posar remei a aquesta situació. “Estem desenvolupant fàrmacs que ataquen específicament aquestes microARN perquè la proteïna es torni a produir a nivells normals.” Aquesta fita permetria dissenyar tractaments per revertir la malaltia.

Retinitis pigmentosa

Cosma, en canvi, treballa amb una malaltia minoritària que afecta la vista, la retinitis pigmentosa. “Es produeix per pèrdua de fotoreceptors, que són les neurones de la retina que converteixen la llum en senyals nerviosos. Se sol manifestar durant la infància i els pacients van perdent la vista.” Tot i que la velocitat de la progressió varia molt, la majoria dels afectats arriben als 40 anys sense cap mena de visió.

De moment, les teràpies que hi ha només endarrereixen aquest procés, però no eviten el problema. Al laboratori de Cosma, no obstant això, han aconseguit un trobar enfocament innovador. “Hem identificat una ruta molecular que permet reprogramar cèl·lules i transformar-les en fotoreceptors nous.” En el seu estudi, Cosma ha aconseguit trasplantar cèl·lules mare de la medul·la òssia a la retina danyada en models de ratolí. De manera espontània, les cèl·lules es fusionen amb cèl·lules de la glia, tot generant cèl·lules noves híbrides capaces de reconvertir-se en nous fotoreceptors.

Estructura tissular de retina sana. Els fotoreceptors es visualitzen en vermell. Imatge:CRG

De tots i per a tots

Tot i que ambdues recerques encara no han començat els assajos clínics, les dues científiques posen de relleu el paper dels pacients en el desenvolupament de tractaments. “Les associacions de pacients són fonamentals. Al cap i a la fi, són ells els qui millor coneixen la malaltia. En construeixen i en mantenen registres, i participen en els assajos clínics. A més, tenen una gran capacitat per treballar en equip i generar sinèrgies. Són ells qui, moltes vegades, posen en contacte els millors equips de recerca per col·laborar en els estudis”, conclou Llamusi.

Però les sinèrgies en la recerca de les malalties minoritàries no acaben aquí. Sovint, la recerca en una d’aquestes malalties aporta noves idees per tractar altres dolències. És el cas dels estudis de Llamusi i Cosma. Per exemple, el tractament amb inhibidors de microARN que està resultant tan prometedor per a la DM1 es podria també aplicar a dues malalties minoritàries més, l’atàxia espinocerebel·losa de tipus 8 i la malaltia X fràgil. A més, s’ha demostrat que nivells elevats de proteïnes MBNL podrien ser útils per tractar determinats tipus de càncers. En el cas de la recerca de Cosma, de la seva banda, la reprogramació mitjançada per fusió cel·lular ja s’està estudiant com a possible teràpia per a la malaltia de Parkinson i, en general, per a les dolències neurodegeneratives.

Compartir

6

Categoria:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica