divendres 17

MIT-Spain ”la Caixa” Foundation SEED FUND: una aposta per la recerca disruptiva

Publicat per "la Caixa" el 17/05/2019

Una membrana artificial per regenerar ferides, un dispositiu sintètic que imita les estratègies de la pròpia natura per captar energia solar o la creació de xarxes elèctriques intel·ligents per proveir comunitats aïllades són 3 dels 12 projectes seleccionats a la segona convocatòria MIT-SPAIN ”la Caixa” Foundation SEED FUND i que s’han presentat avui a la seu a Barcelona de ”la Caixa”.

Convocatoria MIT Spain la Caixa 2018 CAT

Aquesta convocatòria, una iniciativa de ”la Caixa” i del Massachusetts Institute of Technology (MIT), està destinada a impulsar projectes de recerca entre grups de recerca espanyols i del MIT que posin solució als grans reptes del segle XXI en matèria de salut, energia i economia global, aquesta última entesa com les sinergies entre ciència, tecnologia i economia per combatre la desigualtat social.

Amb l’objectiu final de generar coneixement i impulsar una recerca disruptiva i amb abast social, enguany s’han seleccionat de nou una dotzena de projectes. Liderats per 13 centres espanyols diferents, 7 se centren en l’àmbit de la salut i 5 en el de l’energia. Cadascun dels projectes rebrà fins a un màxim de 30.000 $ destinats a afavorir l’intercanvi entre els grups de recerca participants.

Aquesta presentació coincideix amb l’obertura de la nova convocatòria MIT-SPAIN ”la Caixa”, que de nou oferirà a centres espanyols l’oportunitat d’establir col·laboracions amb una de les millors institucions de recerca del món. Els projectes en àmbits de salut, energia i economia global s’hi poden presentar des del 24 de maig fins al 17 de setembre de 2019.

 

Projectes seleccionats a la 2a convocatòria  MIT-Spain ”la Caixa” Foundation SEED FUND

 

Salut i benestar

  • Nanoestructures lipídiques: la clau per obrir i tancar la barrera hematoencefàlica

L’equip de recerca, liderat per Olga López de l’Institut de Química Avançada de Catalunya del Centre Superior de Recerques Científiques (IQAC-CSIC) i per Mercedes Balcells del MIT, dissenyarà partícules nanomètriques per reparar i regular la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica per millorar el tractament de malalties del sistema nerviós central (SNC), com la malaltia d’Alzheimer o els accidents cerebrovasculars. Aquesta membrana, que separa la sang del fluid cerebral, impedeix el pas de toxines i patògens i a la vegada permet el pas de nutrients vitals per al bon funcionament del SNC.

  • La bioinformàtica i la immunoteràpia: una nova aliança en la lluita contra el càncer

Liderat per Fátima Al-Shahrour, del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), i Manolis Kellis, del MIT, aquest projecte persegueix identificar amb algoritmes computacionals medicaments per superar els mecanismes de resistència tumoral en pacients de melanoma metastàtic que no han respost bé a la immunoteràpia amb inhibidors del punt de control immunitari (ICI). Actualment, els ICI aconsegueixen que les cèl·lules tumorals no escapin de les defenses de l’organisme només en un 4o% dels pacients oncològics tractats amb aquesta teràpia. Gràcies a aquestes estratègies de predicció computacional, els investigadors esperen desenvolupar un tractament personalitzat i més efectiu per a cada pacient.

  • Disseny computacional d’un dispositiu cardíac per reduir el risc de trombosi

Gràcies a la col·laboració entre la Universitat de Valladolid (UVa), la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i el MIT, aquest projecte dissenyarà un dispositiu intracardíac per mobilitzar la sang en pacients amb fibril·lació auricular. Els pacients amb fibril·lació auricular tenen un risc cinc vegades més alt de patir un vessament cerebral que la resta de la població. Aquest risc es produeix sobretot per l’existència de l’anomenat apèndix auricular, una cavitat localitzada a l’aurícula esquerra del cor, on a causa de les baixes velocitats de la sang, es facilita la formació de trombes. L’equip, dirigit per José Sierra-Pallares (UVa) i Ellen T. Roche (MIT), treballarà en la simulació del flux sanguini al cor del pacient mitjançant tècniques matemàtiques, cosa que permetrà validar el disseny del dispositiu.

  • Una membrana basal artificial basada en el grafè per regenerar ferides

L’Institut Maimónides de Recerca Biomèdica de Còrdova (IMIBIC) i el MIT col·laboren en la creació d’una membrana artificial que permeti la curació de ferides en òrgans com la pell o la còrnia, a més de modular altres processos com metàstasis tumorals o processos cicatricials. Liderat per Miguel González Andrades (IMIBIC) i Jing Kong (MIT), el projecte desenvoluparà una membrana basada en biomaterials nanoestructurats que, separant els teixits epitelial i connectiu, estimularà el procés de regeneració, evitant també la formació de cicatrius i evitant el pas de patògens causants d’infeccions. Aquesta membrana es podrà fer servir en pacients amb cremades a la pell o danys a la còrnia que puguin causar ceguesa.

  • Sensors per millorar la salut del cirurgià i la qualitat de la cirurgia. Desenvolupament d’un sistema de sensorització en cirurgia mínimament invasiva

L’equip liderat per Francisco Miguel Sánchez Margallo, del Centre de Cirurgia de Mínima Invasió Jesús Usón (CCMIJU), i per Thomas Malone, del MIT, desenvoluparà sensors per analitzar les condicions de salut i ergonòmiques del cirurgià, com també la seva interacció amb el pacient durant procediments quirúrgics mínimament invasius. Aquestes noves tècniques en cirurgia ofereixen nombrosos avantatges als pacients però, al seu torn, limiten els moviments dels cirurgians. Amb aquests sensors es vol minimitzar els errors humans i així millorar els resultats després d’una cirurgia de mínima invasió.

  • Com es regula la inflamació dels teixits humans a través de modificacions químiques dels ARNt

Lluís Ribas, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), i Peter C. Dedon del MIT, desenvoluparan un nou model experimental basat en teixits humans per estudiar la resposta inflamatòria amb un nivell de detall i consistència sense precedents. En concret, volen entendre millor les modificacions químiques que pateixen determinats àcids nucleics, com els ARN de transferència (ARNt), en teixits amb diferents graus d’inflamació. Els ARNt són molècules essencials en el procés de síntesi de proteïnes i a més tenen un paper important en la regulació de la intensitat de la resposta inflamatòria.

  • Estratègies per millorar el benestar físic i emocional de la gent gran

Els equips de Maria Giné-Garriga, de la Universitat Ramon Llull (URL), i Samantha Brady, del MIT, duran a terme una recerca conjunta per promoure els efectes de l’activitat física en el benestar físic, social i emocional dels adults grans. En el context actual d’una població mundial que envelleix ràpidament, aquest projecte explorarà la connexió entre la pràctica d’activitat física i la conservació de les funcions físiques i cognitives en edats avançades.

Energia

  • Superfícies biomimètiques multifuncionals per captar energia solar

Des de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i el MIT, un equip dirigit per Raúl J. Martín Palma i Mathias Kolle, respectivament, tractarà d’augmentar la captació d’energia en col·lectors solars, panells fotovoltaics i fotodetectors amb l’ús de tecnologies biomimètiques. Aquestes tecnologies fan servir dispositius artificials per emular les estratègies que fa servir la pròpia naturalesa en la captació de l’energia solar. L’objectiu d’aquest projecte és la creació d’estructures biomimètiques de grans dimensions i baix cost però amb un grau de sofisticació i eficiència semblant al dels sistemes biològics.

  • Nanoestructures per entendre i controlar el transport de calor a la nanoescala

Des de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), la investigadora ICREA Clivia M. Sotomayor Torres, en col·laboració amb Keith Nelson, del MIT, estudiaran els mecanismes de transport de calor a l’escala nano amb l’objectiu de desenvolupar materials termoelèctrics i una gestió tèrmica de dispositius microelectrònics més eficients. El control del transport de calor és una peça fonamental per a un futur energètic més sostenible, ja que molta de l’energia que es consumeix es dissipa en forma de calor. En aquest projecte es combinaran materials actuals amb altres que estan liderant la innovació nanoelectrònica per desenvolupar materials i dispositius més eficients.

  • Desenvolupament d’un nou concepte de gasificació solar de biomassa mitjançant energia solar concentrada

La Universitat de Sevilla (US) i el MIT col·laboren en el desenvolupament de noves tècniques per a la gasificació de biomassa, un procés que permet obtenir gas a partir de restes orgàniques d’origen vegetal o animal amb el qual es puguin sintetitzar combustibles i productes químics renovables. Alberto Gómez Barea (US) i Ahmed Ghoniem (MIT) lideren aquest projecte amb l’objectiu de permetre gasificar la biomassa en processos a industrials només amb l’ús de l’energia solar, sense dependència de les fluctuacions solars i a escala industrial. L’energia solar i la biomassa són dues de les fonts d’energia renovable amb més projecció de creixement.

  • MULTI-MICROGRID. Distribució intel·ligent i control de sistemes d’energia per a comunitats aïllades  

Els investigadors Pedro Rodríguez, de la Universitat Loyola Andalucía (ULA), Álvaro Luna, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Ignacio Pérez-Arriaga, del MIT, desenvoluparan un sistema, anomenat MULTI-MICROGRID, basat en l’ús de microxarxes per electrificar comunitats aïllades que no tenen accés a l’electricitat. Actualment, 3.000 milions de persones viuen en situació de pobresa energètica en el món. D’aquestes, 1.100 milions no tenen accés a l’electricitat. MULTI-MICROGRID proposa una gestió i un control intel·ligents de microxarxes, basades per exemple en tecnologies de captació i acumulació d’energia solar, interconnectades en sistemes col·laboratius més robustos que es podran connectar a la xarxa elèctrica principal i així consolidar l’electrificació de l’àrea aïllada.

  • Dirigir el transport d’energia

El laboratori de Ferry Prins, a la Universitat Autònoma de Madrid, en col·laboració amb el de Will Tisdale, al MIT, generarà noves rutes de transport en nanomaterials per millorar la interconversió entre la llum i l’electricitat a les tecnologies d’energia solar. Els nanomaterials presenten característiques òptiques i electròniques molt ajustables i, en certa manera, òptimes, per a dispositius solars. No obstant això, són materials complexos i en la seva estructura es produeixen desordre i defectes que compliquen el transport d’energia. La innovació proposada en aquest projecte és la interconnexió de nanomaterials amb antenes òptiques, per generar rutes alternatives que superin els desordres del material. L’objectiu a llarg termini és desenvolupar nous dispositius solars d’alt rendiment.

Compartir

0

Categoria:

Tema:

recerca

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica