dilluns 11

Dones que investiguen per un futur millor

Publicat per "la Caixa" el 11/02/2019

Avui, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Per aquest motiu, destaquem la tasca de quatre investigadores d’èxit que tenen un tret en comú: totes han estat guardonades amb beques i ajuts a la recerca i la innovació de ”la Caixa” en l’àmbit de la salut.

Almudena R. Ramiro - "la Caixa"

L’Almudena Ramiro lidera des l’any 2011 el laboratori de Biologia de Limfòcits B del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), on dirigeix un equip de més de deu persones. La seva carrera científica inclou una estada a la Universitat Rockefeller de Nova York, on va dur a terme el seu treball postdoctoral finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència (MINECO); un premi Fundació Biogen Idec Joves Investigadors l’any 2006, i, el 2007, una prestigiosa ERC Starting Grant.

El seu projecte, que cerca nous biomarcadors per prevenir accidents cardiovasculars, va ser un dels 20 seleccionats a la Convocatòria de Recerca en Salut 2018 de ”la Caixa”. Amb aquesta recerca, Ramiro vol entendre com la resposta immunitària mitjançada per anticossos contribueix a un remodelatge vascular patològic.

Ofelia M. Martínez - "la Caixa"

La investigadora Ramón y Cajal Ofelia María Martínez, de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona, és també líder d’un projecte guanyador de la Convocatòria de Recerca en Salut 2018. Martínez va fer recerca postdoctoral a la Unitat de Genètica Humana de MRC a la Universitat d’Edimburg, un centre distingit pels estudis pioners en l’àmbit de la biologia cromosòmica. Entre les seves fites científiques destaquen un dels ajuts de la Marató de TV3 l’any 2014 i un ajut de la Fundació Ramón Areces l’any 2015.

El seu projecte impulsat per ”la Caixa” analitza els canvis metabòlics de les cèl·lules del cor durant les diferents etapes del desenvolupament embrionari. Té l’objectiu de desenvolupar teràpies més eficients per prevenir accidents cardiovasculars.

Fabíola Costa - "la Caixa"

Fabíola Costa és enginyera biomèdica especialitzada en el desenvolupament de recobriments antimicrobians lliures d’antibiòtics. Després de diplomar-se en farmàcia, es va canviar al camp de l’enginyeria amb l’objectiu de crear tecnologies innovadores i transferibles al mercat que permetin mitigar les infeccions associades a l’atenció sanitària i a les resistències als antibiòtics.

Des de la Universitat de Porto, Fabíola Costa lidera un projecte emprenedor seleccionat a la convocatòria CaixaImpulse 2018. AntiBioCoat evita d’adhesió de les cèl·lules als dispositius mèdics, i redueix així la colonització bacteriana i la formació de biofilm. Aquesta tecnologia es basa en un polímer natural únic produït per un cianobacteri marí. No conté ni antibiòtics ni biocides, així que, a diferència d’altres tractaments per les infeccions associades amb l’atenció mèdica, prevé els problemes de toxicitat i l’aparició de resistència als antibiòtics.

Belén Sancristóbal - "la Caixa"

Després d’un exitós doctorat en neurociència computacional a la Universitat Politècnica de Catalunya, Belén Sancristóbal va ser investigadora postdoctoral a la Universitat d’Ottawa, a l’Institut d’Investigació per a la Salut Mental d’Ottawa i al Centre de Regulació Genòmica. Els seus treballs s’han publicat a prestigioses revistes, entre les quals destaquen Nature Physics, Journal of Computational Neuroscience o Frontiers in Computational Neuroscience.

L’any 2018, Sancristóbal va arribar al Center for Brain and Cognition de la Universitat Pompeu Fabra de la mà d’una beca postdoctoral ”la Caixa” per estudiar com la manca de son afecta les emocions, la salut, la memòria o els índexs de mortalitat de la població. A més d’ampliar els coneixements sobre com funciona el cervell com a òrgan de processament d’informació, el seu projecte tindrà un impacte en el concepte social del son.

Compartir

18

Categoria:

Archivo: 2019 2019 » Febrer

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica