dimecres 17

Neix StarLife: una infraestructura informàtica per a la recerca biomèdica

Publicat per "la Caixa" el 17/04/2019

El Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) i dos importants centres de recerca biomèdica, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Recerca en Biomedicina (IRB Barcelona), s’han unit per llançar StarLife, una infraestructura informàtica nova i molt avançada. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies al finançament públic i privat conjunt de la Generalitat de Catalunya, ”la Caixa” i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Els tres centres van començar a col·laborar l’any 2014, quan es va establir el Programa Conjunt de Biologia Computacional, que permet l’ús compartit d’equips informàtics per a la recerca biològica. Amb el llançament de StarLife, que incorpora les tècniques de computació més avançades, els centres esperen marcar una nova era en l’avançament de la seva recerca.

Específicament, la infraestructura de StarLife es farà servir per analitzar dades a escales sense precedents, amb l’objectiu d’investigar i desenvolupar una comprensió més profunda de l’estructura molecular de l’ADN i la genòmica del càncer, entre d’altres. L’objectiu és avançar cap a una medicina de precisió altament eficient i personalitzada.

Segons Francesc Posas, el director d’IRB Barcelona, ​aquest nou clúster computacional representa “un abans i un després en la nostra recerca i consolida els centres que l’hem impulsat com a referents mundials en el camp de la biomedicina”.

Luis Serrano, director de CRG, va assenyalar que aquesta infraestructura informàtica, que es troba al BSC, “és una infraestructura que prestarà servei a investigadors d’arreu del món a través de l’Arxiu Europeu de Genomes i Fenomes (EGA), el principal centre mundial de custòdia i distribució de dades genòmiques i mèdiques sobre malalties humanes”.

StarLife té un poder de càlcul de 132,8 teraflops (133 bilions d’operacions per segon), una capacitat d’emmagatzematge de 9,5 petabytes (10 milions de gigabytes) i una memòria central (RAM) de 9,1 terabytes (9.100 gigabytes). Com va assenyalar Jaume Giró, director general de ”la Caixa”, “pot guardar el mateix volum d’informació que cabria en una llibreria de 43 prestatges estesa al llarg de tota la xarxa ferroviària d’Espanya”.

L’arquitectura de StarLife converteix aquesta infraestructura en una instal·lació altament especialitzada i adaptable a les necessitats canviants de la recerca biomèdica. La seva creació suposa fer un salt important en la recerca basada en dades per a la salut pública.

Compartir

4

Categoria:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica