dimecres 15

Enfocaments multidisciplinaris per tornar la visió

Publicat per "la Caixa" el 15/01/2020

Aproximadament 1.300 milions de persones arreu del món pateixen algun tipus de discapacitat, segons estima l’OMS. Una xifra que segueix en augment a causa del creixent envelliment de la població, que a partir dels 50 anys majoritàriament ha desenvolupat alguna patologia visual.

Les innovacions mèdiques de les últimes dècades han ajudat en molts casos, però la gran varietat d’afeccions de l’ull i dels centres de processament de la visió en el cervell dificulten la curació de moltes altres patologies. 

En els últims anys i des de disciplines molt diferents, s’han proposat noves teràpies i dispositius per donar resposta a aquest repte. Per conèixer-ne dos, parlem amb María Almuedo, biòloga del Centro Andaluz de Biología del Desarrollo (CABD), i amb José A. Garrido, investigador de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). Amb una beca de Postdoctorat Junior leader de ”la Caixa”, Almuedo investiga com es poden generar ulls funcionals a partir de cèl·lules mare. Per la seva banda, Garrido vol desenvolupar una pròtesi de retina capaç de restablir l’agudesa visual de manera artificial, i per fer-ho té un ajut de Recerca en Salut ”la Caixa”.

Ulls funcionals a partir de cèl·lules mare

El risc al rebuig i les llargues llistes d’espera posen de manifest la necessitat de trobar alternatives als trasplantaments d’òrgans a partir de donants. Gràcies a la recerca de María Almuedo, aquest problema podria arribar a ser cosa del passat. El seu projecte persegueix generar òrgans in vitro, en concret, “la generació d’ulls a partir de les cèl·lules mare del propi pacient per poder reemplaçar aquelles poblacions cel·lulars afectades, o fins i tot l’ull complet”, apunta Almuedo.

L’ull és un dels òrgans més complexos i paradigmàtics del nostre organisme: acull una gran quantitat de connexions nervioses i està compost per diferents poblacions cel·lulars que mantenen una proporció en harmonia amb la mida del propi ull i del nostre cos. Per al grup d’Almuedo, el primer pas cap a un nou ull consisteix a entendre per separat “els inputs mecànics i els genètics que interactuen per generar aquest òrgan” per després tractar-ne la interconnexió i transferir aquesta informació a la generació al laboratori.

Aquesta recerca servirà també per comprendre millor les propietats d’altres òrgans en desenvolupament de manera que les potencials aplicacions pràctiques podrien ser moltes, tot i que ara encara desconegudes. Tal com opina la investigadora del CABD, “el coneixement bàsic és essencial perquè la biomedicina avanci”.

Recuperar l’agudesa visual amb nous nanomaterials

En determinades malalties degeneratives de la retina, les cèl·lules sensibles a la llum deixen de funcionar mentre que altres, com les neurones que reben i organitzen la informació visual, mantenen la funcionalitat. Actualment hi ha implants de retina que frenen la ceguesa mitjançant elèctrodes. Aquests, però, presenten una sèrie de limitacions que donen lloc a una imatge pixelada.

La tecnologia que proposa José A. Garrido es basa en nanomaterials com el grafè que, gràcies a la seva estructura bidimensional i flexibilitat, permet introduir molts més elèctrodes, augmentant així la resolució de les imatges percebudes pel cervell del pacient. “Una càmera externa recull la imatge i l’envia als elèctrodes implantats a la retina. Aquests estimulen una àrea de la retina que envia la informació al cervell i d’aquesta manera el pacient pot veure amb claredat el món exterior”, explica Garrido.

S’espera que els resultats d’aquest projecte, batejat amb el nom d’i-VISION, tinguin un impacte més enllà de la regeneració de la retina. “El que nosaltres aprenguem es podrà fer servir en altres àmbits de la medicina relacionats, per exemple, amb malalties neurodegeneratives com la malaltia de Parkinson”, conclou l’investigador de l’ICN2.

Compartir

4

Categoria:

Tema:

grafè retina

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica