dimecres 11

Ciència espectacle?

Publicat per Editor Ciencia Ciencia el 11/11/2015 a | 0 comentaris

Per Cristina Ribas, presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica(ACCC)

Discovery Max acaba d'estrenar ADN Max, un magazín de ciència i tecnologia, dirigit per Xavier Sardà. Se suma a una llarga sèrie de programes d'entreteniment que han optat pels continguts científics, des de la secció ja clàssica a El Hormiguero a la sèrie nord-americana The Big Bang Theory passant per Órbita Laika, el programa d'RTVE patrocinat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). La ciència està de moda. Ja ens ho va advertir José Antonio Pérez, guionista i director d'Órbita Laika, a la taula titulada «Ciència espectacle... divulgació?» al campus Gutenberg. Per a ell es tracta d'una bombolla que es desinflarà a mesura que les productores vagin tenint altres horitzons. 

Imatge d'un moment del debat. Font: Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) / Flickr.

Per a Gema Revuelta, directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), hauríem d'anar més enllà del riure per donar pas a l'estimulació intel·lectual. A banda, Ricardo Moure, biòleg, divulgador i membre del grup The Big Van Theory que ofereix, entre d'altres, monòlegs científics a teatres i instituts, va defensar a la taula l'ús de l'humor i l'entreteniment com a via per apropar la ciència a un públic ampli. El van secundar en el seu argument el tercer ponent, Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), i el director de la càtedra de cultura científica a la Universitat del País Basc, i impulsor del projecte Naukas, Juan Ignacio Pérez, present entre el públic. Posar la ciència i la tecnologia a l'agenda mediàtica ja justifica per a tots ells qualsevol esforç, ja que aquest és un dels problemes principals per estendre la cultura científica entre la població: la ciència i la tecnologia són pràcticament invisibles, sobretot en la conformació de l'opinió pública i, conseqüentment, en l'agenda política. 

Sense anar més lluny, el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va admetre, en una reunió en què des de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) li demanàvem més presència de la ciència en els mitjans públics catalans, que rep molta més pressió des del món de la cultura tradicional que des del sector de la ciència i la recerca. Així les coses, la meva proposta és que hem de ser més actius a reclamar que els mitjans públics reflecteixin una activitat de la qual depèn en bona mesura el nostre benestar i desenvolupament i des de tots els punts de vista: ciència cultural, ciència pràctica i ciència social, aquesta última només present en els mitjans i eliminada per exemple de TV3, amb la supressió del programa El medi ambient tot i rebre 27.000 signatures de suport. 

Un altre moment del debat. Font: Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) / Flickr.

Jordi Camí, que va manifestar que no era cert que no hi hagués res a fer, va exigir demanar més presència i més rigor científic en mitjans públics i també en els privats i va posar com a exemple el recent Alzheimer gate en el qual Nature va anunciar de manera sensacionalista un estudi sobre un suposat contagi entre malalts i cuidadors. Gairebé tots els mitjans van publicar la notícia, sense gaire canvis respecte al que deia la nota de premsa. El diàleg argumentat amb un periodista especialitzat va fer l'efecte d'eliminar d'un mitjà important un enfocament que tampoc es corresponia amb l'article original. Prendre's la molèstia de reclamar i interactuar amb editors i periodistes hauria de formar part del nostre dia a dia. Tot i que el periodista especialitzat en els mitjans comença a ser una espècie en perill d'extinció, hi ha blogs, fòrums i plataformes on aquests professionals i ciutadans experts viuen i publiquen cada vegada amb més intensitat. 

D'aquests temes vam poder discutir en profunditat en aquesta taula sobre ciència espectacle del Campus Gutenberg, impulsat per cinquè any consecutiu pel Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF-IDEC) i l'Obra Social "la Caixa", en col·laboració amb el CCS-UPF i l'ACCC.

Més informació:

Campus Gutenberg 2015

Compartir

9

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica