dimecres 14

Coneixement contra la por al futur

Publicat per Obra Social el 14/12/2016 a | 0 comentaris

Post de Lluís Reales, periodista a BTV, professor a la UAB i moderador del cicle Futur(s)

El Dr. Josep Maria Antó, director científic d'ISGlobal, i Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'OMS, en un dels debats FUTUR(s). Imatge: Obra Social "la Caixa"

El futur no està dissenyat ni es pot conèixer amb precisió. És incert però, com va argumentar el pensador Ilya Prigogine en el seu llibre La fi de les certeses, podem fer l'esforç de modelar-lo —o si més no imaginar-lo— a través de l'art de la pregunta i de la comprensió del present. La matèria primera que necessitem és el coneixement, el millor antídot contra la por al futur.

La segona edició del cicle Futur(s), organitzat per l'Obra Social "la Caixa" i l'Ateneu Barcelonès, va endinsar-se en sis temàtiques de frontera: la salut humana i el canvi climàtic, la fam al món, els efectes de la tecnologia en el desenvolupament cerebral,  el futur del treball, la ciutat sostenible i la manipulació genètica. Totes elles, clau per entendre el present i projectar el(s) futur(s) possible(s). Un objectiu gegantí en uns temps efímers, volàtils i on qualsevol procés, sigui tecnològic, social o polític, és hiperaccelerat.

Quines tendències o idees força es poden destacar de les sessions celebrades al Palau Macaya i a l'Ateneu Barcelonès?

Una primera idea a destacar és que els avenços científics i tecnològics tendeixen a configurar una humanitat diferent de la que hem conegut fins ara. Un món en alteració a partir de la convergència de les tecnologies digitals, la robòtica, la genètica i les biociències. Un món diferent no únicament des d'una perspectiva material sinó també èticament. Alguns dels avenços en manipulació genètica —com el procediment CRISPR d'edició genètica o l'aplicació de la teràpia germinal per a la millora dels descendents— o la medicina antienvelliment obligaran a repensar allò que entenem per vida i mort. I, davant d'aquest escenari, dues preguntes fonamentals: qui posa el límits a les manipulacions genètiques i a noves tècniques tant per curar com per millorar els humans? I, si alguns països limiten o prohibeixen aquests avenços, com es pot evitar que d'altres, per exemple la Xina o els seus veïns asiàtics, no ho facin?

Una segona idea: la desigualtat és el signe d'aquests temps postutòpics. Les utopies del segle xix que somiaven en una societat justa i amb equitat van convertir-se en la gran distòpia del xx: guerres, bombes atòmiques, dictadures... En aquest segle xxi mana el principi de conservació personal, una mena de tirania del jo. Aquells que tenen recursos mengen abundantment, es paguen els millors tractaments mèdics, viuen en indrets fortificats i aparentment segurs i corren el perill, especialment si són joves, d'esdevenir addictes a les xarxes i als dispositius tecnològics. Les dinàmiques polítiques de les últimes dècades han abonat la cobdícia dels rics i la desesperança dels pobres i dels febles. Fam, migracions, canvi climàtic, atur i precarietat laboral són avui imatges habituals en els mitjans de comunicació quan s'explica el món global.

Els participants en les diferents sessions de Futur(s) van demostrar que tenim molta informació sobre allò que passa a les ciutats, sobre els efectes del canvi climàtic en la salut humana, sobre les causes de la fam i de les migracions que provoca, sobre la preocupació dels pares i mestres davant la proliferació dels mòbils, sobre les tendències del mercat de treball... Els diagnòstics són força acurats. En canvi, manquen estratègies polítiques, socials o econòmiques per revertir el desencís davant el present i enfocar un futur pel bé comú i individual. I aquesta seria la tercera idea: tenim bons diagnòstics del que passa però la volatilitat dels marcs de referència i de les institucions avorta qualsevol acció efectiva. I sense estratègies clares d'acció s'imposa la incertesa i el futur és percebut com un esdeveniment fosc i no com una oportunitat pel canvi i la millora.

En un món hiperconnectat i hiperaccelerat hem retornat al feudalisme. Una mena de feudalisme digital. Quarta idea que van subratllar durant les sessions del cicle alguns dels experts: les grans empreses d'Internet són els nous senyors del món global. Durant l'edat mitjana tenien castells, poblats  i terres. Feien treballar de franc els seus súbdits. Empreses com Google, Facebook, YouTube... tenen milions de dades i infinits territoris digitals enlloc de castells i terres. Ho saben tot sobre nosaltres i, a més, treballem de franc per a ells. No llaurem la terra ni criem animals —tornarem a fer-ho?— però omplin les seves xarxes de continguts sense rebre res a canvi. Internet és més coses que aquests senyors digitals, però ells controlen i acumulen la informació. Internet és un territori sota control però alhora és també la terra d'oportunitats per explorar nous marcs de referència i noves estratègies d'organització i acció i per crear xarxes on la informació es digereixi i esdevingui coneixement.

I la conclusió: actualment estem orfes de xarxes de coneixement i de noves estructures col·laboratives de poder, tant a escala local com global, que afrontin la innovació social necessària per recuperar l'esperança en el futur.

Més informació

Cicle Futur(s)

Enllaços del text

http://www.ateneubcn.org/agenda/cicle-futurs

https://obrasociallacaixa.org/ca

http://www.ateneubcn.org

http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/palau-macaya

http://www.ateneubcn.org/agenda/cicle-futurs

Compartir

1

Categoria:

Archivo: 2016 2016 » Diciembre

Tema:

futurs

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica