dijous 30

El llenguatge al cervell: noves fronteres

Publicat per Obra Social el 30/03/2017 a | 0 comentaris

Post de Wolfram Hinzen, ICREA/Universitat Pompeu Fabra; Grammar & Cognition Lab, UPF/UB

El llenguatge humà és un dels temes més antics de la recerca científica. Va ser-ne una pedra angular a l'antiga Índia, molt abans que els grecs comencessin a considerar les lleis de la naturalesa física. Això va ser així per la intuïció que el llenguatge humà és com les matemàtiques en moltes coses: un sistema de coneixement subjecte a regles abstractes que regeixen un domini infinit, que no és un altre que totes les coses que podem dir, pensar, o entendre, per a les quals no hi ha cap límit. A Occident, en canvi, no va ser fins a mitjan segle xx que es va ressuscitar aquesta idea sota la forma d'una investigació de la base biològica del llenguatge humà, al cervell i, finalment, al genoma.

Com els cossos, les llengües humanes són altament variables al llarg de nombroses dimensions. Ara bé, subjacent a tota aquesta diversitat hi ha una sola capacitat, unificada i única, de la qual depèn una bona part de la nostra activitat cognitiva. Com qualsevol altre animal, nosaltres aprenem de l'experiència o del que percebem. Tanmateix, la majoria de les coses que aprenem els humans les aprenem mitjançant el llenguatge, mitjançant el que els altres ens diuen. És el llenguatge el que dibuixa el camí pel qual el coneixement circula i el pensament pot ser compartit. Els animals també pensen, sí, però no com nosaltres. En els humans, si traiem el llenguatge, no queda gaire coneixement. A tall d'exemple tenim una no menyspreable minoria d'infants de l'espectre autista en què el llenguatge no es desenvolupa, ni en la producció ni en la comprensió. Aquests infants ens poden ensenyar molt: com pot ser una ment quan el llenguatge no hi és dins, i què ens fa el llenguatge a la resta.

L'exposició de CosmoCaixa «Talking brains», potser per primera vegada, mostra el llenguatge com un objecte natural, com a objecte de ciència. El nostre cervell, d'una manera única, és un òrgan lingüístic. Té el poder de generar una cosa, el llenguatge, que necessàriament va més enllà de les seves pròpies fronteres pel fet de tenir paraules, que hi són tant en la producció (quan parlem als altres) com en la percepció (quan escoltem els altres) i que, així, defineixen un espai social en què el llenguatge és un fil que connecta ments. Llegim emocions i pensaments a les cares dels altres, actuem per raons que el llenguatge articula i donem sentit al que experimentem mitjançant el llenguatge. Quan en silenci vagaregem, la parla interna impregna els nostres pensaments. El llenguatge és, doncs, molt més que una manera arbitrària de comunicar-nos: és el que alimenta bona part de la creativitat de les nostres ments, i ho fa no tan sols a les nostres ments individuals, sinó que defineix el teixit de la comprensió humana com a tal.

En permetre'ns fer ciència, el llenguatge és la manera més objectiva d'escodrinyar la natura. En ser, però, també l'objecte de la poesia i del discurs dels amants, esdevé la cosa més íntima. Una manera d'entendre un objecte de tals dimensions i complexitats és investigar-lo en condicions en què el pensament falla, com ara en malalties mentals com l'esquizofrènia, desordres del desenvolupament com l'autisme, o desordres neurodegeneratius. En tots aquests casos, el llenguatge s'hi veu marcant el camí del declivi cognitiu o la variació. L'estudi d'aquesta variació és l'objectiu del Grammar & Cognition Lab (www.grammar.cat) www.grammar.cat)on la gramàtica es considera un principi cognitiu, sense el qual els nostres pensaments no serien el que són, i la comunicació es redefiniria. D'aquesta manera, el llenguatge és on la lingüística, la biologia, la neurociència i els serveis de salut mental convergeixen, fent front a l'enorme repte d'avui, que és aclarir el que fa que les nostres ments funcionin, i que no ho facin igual les que es desenvolupen diferentment en la infantesa o les que fallen a l'edat adulta.

Compartir

12

Categoria:

Archivo: 2017 2017 » Març

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica