dimecres 21

El potencial de la filantropia en la recerca i la innovació en biociència

Publicat per Test BlogsFLC el 21/10/2015 a | 0 comentaris

Post de Ricard Valls, CEO de Consultoria Zohar, i Fèlix Bosch, irector de la Fundació Dr. Antoni Esteve.

Quin és el paper de la filantropia en la recerca i la innovació en biociència? Quines són les millors pràctiques en filantropia a Europa en aquest camp? Com es pot millorar la comunicació entre els diversos actors implicats en filantropia? A totes aquestes qüestions es va voler donar resposta el passat mes de setembre a la jornada internacional «Philanthropy in R&I Bioscience» celebrada a CosmoCaixa Barcelona, que tenia l'objectiu de mostrar les diverses estratègies i experiències de comunicació i captació de fons de centres de recerca en biomedicina i salut pioners a Europa i les millors pràctiques a Catalunya, amb un format que va promoure el diàleg i l'intercanvi entre ponents i participants. Aquesta trobada va ser organitzada conjuntament per la Fundació Dr. Antoni Esteve, l'Obra Social "La Caixa" i Itemas (Plataforma d'Innovació en Tecnologies Mèdiques i Sanitàries).

Durant la jornada es van presentar diverses experiències internacionals d'especialistes en filantropia en recerca, com la d'Anthony Newman del Cancer Research UK —que va desenvolupar un decàleg de principis clau des de la seva experiència en captació de fons—, Philip von Segebaden, del Karolinska Institut, i Hélène Bongrain, de l'Institut Curie. Aquests punts de vista es van contrastar amb l'experiència de la Fundació Josep Carreras i amb les dades més destacades de la captació de fons a Espanya.

Moment inaugural de la jornada sobre filantropia en recerca i innovació de biociència, celebrada a CosmoCaixa Barcelona.

En aquest sentit, cal destacar que els ingressos de filantropia per a la recerca a Espanya representen uns 130 milions d'euros, només el 6% del total de la filantropia, mentre que a països del nostre entorn com França, Itàlia o el Regne Unit, la recerca és el destí principal de la filantropia.

Són diverses les causes d'aquesta disparitat, però la principal és que hospitals i centres de recerca han estat poc actius en la captació de fons privats. No obstant això, s'ha d'exceptuar el cas de la captació de fons d'empreses i fundacions, on probablement ja s'ha tocat sostre, mentre que les donacions individuals o els llegats, tan importants en el passat als hospitals, són encara marginals.

A la segona part de la jornada es van presentar les experiències concretes de tres hospitals catalans i de la xarxa espanyola Plataforma de Innovación en Tecnologías Médicas y Sanitarias, Itemas. Concretament, es van descriure els principals trets diferencials entre l'Hospital General de Vic, l'Institut de Recerca Vall d'Hebron i l'Hospital Sant Joan de Déu. Cal destacar que el percentatge de finançament en ciència a Catalunya i a Espanya que prové del govern és més gran que a la resta d'Europa. Aquesta diferència s'explica pels nivells més baixos tant de la inversió privada en recerca, desenvolupament i innovació com de la filantropia en la investigació als centres, hospitals i universitats. Mentre que les fundacions, donacions individuals i inversors filantròpics representen aproximadament el 4% del total de la despesa a la Unió Europea, aquestes fonts no arriben ni a l'1% a Espanya.

Antoni Plasència, director d'ISGlobal, va ser moderador de la sessió sobre les millors pràctiques de fundraising en recerca i innovació de biociència.

Aquest dèficit en el finançament privat es deu a molts motius, però com a factors principals podem destacar la comunicació inadequada o inexistent i les poques estratègies de recaptació de fons. Els científics i les institucions de recerca han concentrat els seus esforços en la comunicació amb la comunitat científica, mentre que s'ha descuidat la comunicació amb altres elements clau de la societat i del públic en general. En conseqüència, la filantropia en recerca a Espanya ha estat escassament desenvolupada.

Tot i això, les coses canvien molt ràpidament i la percepció social de la ciència i el seu impacte econòmic i en la salut està consolidat: la societat està preparada per fer la seva contribució al finançament de la recerca biomèdica, segons ho confirmen els resultats d'algunes fundacions i hospitals. Només cal que les fundacions de recerca ho facin fàcil, inverteixin i siguin consistents en els seus objectius.

Com a conclusió, es podria afegir que el potencial per augmentar la filantropia en recerca és una realitat que cal activar, els exemples vistos en aquest seminari ho demostren, l'actitud de les organitzacions de recerca està canviant i la societat vol participar perquè hi veu impacte i resultats. Els canvis en els propers anys seran importants.

Els continguts, els debats i les idees principals d'aquesta reunió es publicaran en breu i es distribuiran de manera completament gratuïta entre totes les persones interessades.

Més informació:

Bigorra, J. i Bosch, F. (coord.) Filantropía en investigación e innovación biosanitaria en Catalunya. Cuadernos de la Fundación Dr. Antonio Esteve, núm. 30. Barcelona: Fundación Dr. Antonio Esteve; 2014.

Programa: Filantropia en Recerca i Innovació en Biociència

Compartir

19

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica