dimecres 26

El primer laboratori de recerca permanent a l'Antàrtida, a CosmoCaixa

Publicat per Editor Ciencia Ciencia el 26/11/2014 a | 0 comentaris

Per Raül Toran, vicepresident de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

L'Antàrtida és un lloc d'especial interès per a la investigació científica per la seva situació geogràfica, el seu clima i la seva flora i fauna característiques. Malgrat la seva importància, no va ser gens fàcil tenir representació científica al continent més austral de la Terra. El procés va començar l'any 1986 quan els científics catalans Josefina Castellví, Agustí Julià i Joan Rovira, encapçalats per Antoni Ballester, gràcies a l'ajut del programa antàrtic polonès, van aconseguir acampar a l'illa Livingston, a uns 120 km de la península Antàrtica. Aquest fet va representar la primera gran fita per posicionar la investigació espanyola en el panorama internacional ja que va permetre que el nostre país pogués presentar la seva candidatura al Tractat Antàrtic. Dos anys després, van arribar els primers mòduls del que seria la primera base antàrtica espanyola, la Juan Carlos I, dirigida els sis primers anys per Josefina Castellví, que va esdevenir la primera dona a dirigir una base antàrtica.

La base, que està ocupada únicament durant l'estiu austral, des del principi de novembre fins a principis de març, manté registres automatitzats durant tot l'any. L'objectiu d'aquesta instal·lació és donar suport als projectes d'investigació científica dels nostres investigadors a l'Antàrtida, considerat un laboratori natural pels investigadors, ja que té unes condicions que no es poden reproduir en cap altre continent. Des de 1999 la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) assumeix la gestió tècnica i logística d'aquesta base.

L'activitat científica de la base antàrtica es va iniciar amb l'estudi dels nutrients del mar i la seva relació amb el fitoplàncton. De seguida es van desenvolupar projectes de microbiologia, meteorologia, geologia i estudis de la flora i fauna de la zona. Gràcies a aquests projectes científics s'han aportat dades de gran vàlua per al coneixement del continent i l'oceà antàrtics. Alguns dels programes científics posats en marxa a finals de la dècada de 1980 continuen encara vigents avui dia. Actualment, la base està en fase d'ampliació i remodelació per poder millorar i facilitar la investigació científica del nostre país a l'Antàrtida.

Recentment s'ha presentat a CosmoCaixa el que va ser el primer laboratori de la primera base antàrtica espanyola, la Juan Carlos I. Aquest mòdul científic, l'interior del qual va ser dissenyat pels investigadors mateixos i va ser construït a Tarragona, ha estat cedit pel CSIC i ha estat restaurat per ser acollit al Museu de la Ciència de l'Obra Social "la Caixa" amb l'objectiu de donar a conèixer la importància que va suposar per a la ciència del nostre país el fet de poder desenvolupar campanyes científiques en aquest lloc extrem però de vital importància per al nostre planeta. Per exemple, gràcies a la feina duta a terme pels investigadors en aquest continent es pot conèixer quina era la composició de l'atmosfera fa centenars de milers d'anys, analitzant les bombolles d'aire atrapades al gel antàrtic, o analitzar els diferents períodes glacials i interglacials que s'han produït des de la formació del gel antàrtic, fa uns 800.000 anys.

Si voleu conèixer com era el primer mòdul d'aquesta primera base antàrtica espanyola i les aportacions científiques del primer grup d'investigadors en unes condicions inhòspites, podeu visitar aquest laboratori original a CosmoCaixa. Així mateix, podeu aprofundir en la història d'aquesta instal·lació al documental Els records glaçats, protagonitzat per la investigadora Josefina Castellví.

Compartir

5

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica