dimecres 15

El retorn econòmic, social i ambiental de l’agricultura social

Publicat per Obra Social el 15/11/2017 a | 0 comentaris

Post d’Antoni F. Tulla, Natàlia Valldeperas i Carles Guirado, i de l’Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dret d’imatges: equip de recerca ERAS - UAB.

L’agricultura social (AS) és una pràctica emergent i dinàmica al món rural de Catalunya i Europa. Es pot definir com un procés d’inclusió social i apoderament de col·lectius en risc d’exclusió social (RES) per mitjà de l’ocupació en activitats agràries. Per tant, l’interès per aquesta pràctica és el potencial i l’impacte positiu que té en l’impuls de l’agricultura i l’aprofitament dels recursos rurals, més enllà de la vessant productiva, ja que millora la cohesió social i el benestar físic i mental de les persones. Així mateix, pot esdevenir una clara estratègia de desenvolupament local i una aposta per una economia social, ètica i solidària.

Imatge de vinyes. Font: equip de recerca ERAS - UAB.

L’Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha dut a terme la investigació L’agricultura social: anàlisi econòmica i avaluació del retorn a la societat, una iniciativa impulsada pel programa RecerCaixa, de l’Obra Social ”la Caixa”, en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Aquesta recerca defineix les característiques principals de les entitats d’AS a partir de l’anàlisi d’una selecció de deu projectes, per tal de conèixer-ne amb major profunditat el model de negoci i avaluar-ne la viabilitat econòmica i el retorn social aplicant les metodologies del llenç de model de negoci, el retorn de la inversió social (SROI) i el càlcul de ràtios financeres.

Amb aquesta recerca vam demostrar que l’AS és un sector emergent i en creixement, però encara poc visible i amb reptes futurs importants. L’any 2017 s’han censat 161 entitats d’aquest tipus, 119 més que l’any 2014, un augment que es produeix per la creació de noves entitats i, sobretot, per la irrupció del fenomen dels horts socials i comunitaris com a mesura per minimitzar els efectes de la crisi econòmica a escala local. D’aquestes 161 entitats, el 46% són iniciatives d’inserció sociolaboral (74 entitats) i el 45% són horts socials (73 entitats), mentre que la resta (9%) treballen en l’àmbit de l’educació i la formació, la teràpia i la rehabilitació. L’activitat d’aquestes entitats se centra principalment en l’horticultura, seguida de la transformació agroalimentària i els treballs forestals, i amb menys representació altres sectors com ara la ramaderia i l’artesania.

Imatge de recollida d’olives. Font: equip de recerca ERAS – UAB.

Alguns dels resultats obtinguts revelen que els projectes d’AS retornen de mitjana a la societat tres euros per cada euro invertit. El resultat total de l’impacte social se situa a prop dels tres milions d’euros (2.903.965,77 €) en un any d’activitat (2015) de les entitats seleccionades. D’aquest impacte, el 29% repercuteix en les persones usuàries i el seu entorn, principalment les seves famílies, mentre que el 26% correspon al territori local i el seu desenvolupament, la gestió ambiental del territori i la recuperació d’espais agraris abandonats, principalment a l’espai periurbà. El 21% afecta l’Administració pública, ja que pràcticament recupera la totalitat de les subvencions, els ajuts i les inversions destinades a les entitats d’aquest tipus d’agricultura. El 20% pertoca a les persones gestores del projecte i l’equip tècnic, i el 4% restant és per al voluntariat, una peça clau dels projectes d’AS.

Els reptes de futur per al sector evidencien que les entitats de l’agricultura social requereixen una millor dotació de tècnics especialitzats i un pla de formació per als professionals implicats. També cal aprofundir en la formació en l’àmbit empresarial per tal que els projectes siguin econòmicament viables, però sense que el seu plantejament perdi els valors socials. Per acabar, cal dir que és necessari establir mesures per impulsar aquest tipus d’agricultura a Catalunya, com ara la creació d’una plataforma de suport i un banc de bones pràctiques, la sol·licitud de clàusules socials a l’Administració pública per a la contractació de serveis o la compra de béns, i la creació d’un segell que certifiqui el valor social dels productes que aquestes entitats comercialitzen. Com s’ha fet en altres països, també és necessària una legislació específica per a aquest sector.

Més informació

Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS)

Estudi: La agricultura social en Catalunya: innovación social y dinamización agroecológica para la ocupación de personas en riesgo de exclusión (PDF)

Compartir

5

Categoria:

Archivo: 2017 2017 » Novembre

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica