dijous 28

“La microbiota intestinal actua alhora com un òrgan metabòlic i com un estímul constant del sistema immunitari”

Publicat per Obra Social el 28/06/2018 a | 0 comentaris

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Els dies 21 i 22 de juny, experts internacionals en el microbioma es van citar a CosmoCaixa amb motiu d’una nova edició de The Barcelona Debates on the Human Microbiome. From Microbes to Medicines. Han passat vuit anys des que es va completar la seqüenciació del microbioma humà i, des d’aleshores, s’han recollit cada cop més evidències de la seva importància per a la salut. En parlem amb Roger Paredes, metge i investigador principal del grup de Genòmica Microbiana d’IrsiCaixa, i un dels líders científics de l’esdeveniment.


Imatge: David del Val.

Quin és el paper de la microbiota intestinal en la salut?

El cert és que tenim tantes cèl·lules humanes com microbianes a l’organisme i, concretament, els bacteris de l’intestí ens ajuden a digerir aliments i a metabolitzar substàncies, però també contribueixen a estimular el sistema immunitari. La microbiota intestinal actua alhora com un òrgan metabòlic i com un estímul constant del sistema immunitari. Se n’està estudiant la relació amb diverses malalties, des del VIH i altres malalties infeccioses, fins a la malaltia d’Alzheimer, l’esclerosi múltiple, la diabetis i el càncer, entre d’altres.

Ens en pots posar cap exemple concret?

S’ha evidenciat, per exemple, que si les persones amb càncer sotmeses a un tractament d’immunoteràpia prenen antibiòtics, l’efectivitat d’aquesta teràpia es pot veure reduïda. A més, s’ha identificat un dels bacteris clau en aquest procés, l’’Akkermansia muciniphila’, que, administrat a ratolins que ja no responien a la immunoteràpia, fa que recuperin aquesta capacitat de lluita. Es tracta d’estudis experimentals que trigaran a arribar als humans, però poden tenir repercussions importants en el futur.

Quin paper tenen les tècniques de seqüenciació en l’estudi del microbioma?

Han estat clau. La seqüenciació del microbioma el 2010, en què va participar el Dr. Francisco Guarner, investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca i colíder científic de The Barcelona Debates, va permetre catalogar el que era un microbioma sa. Ara, tota aquesta informació és molt útil per veure si es troba alterat en moltes malalties, com ara en la infecció pel VIH. Amb les noves eines de seqüenciació massiva podem seqüenciar tot l’ADN d’una mostra de femta i identificar quins bacteris hi ha i quines funcions estan fent.

IrsiCaixa focalitza la seva recerca en la sida. Quina relació heu trobat entre VIH i microbioma?

Hem observat que els pacients amb la immunitat més deteriorada tenen també el microbioma més alterat. Així que estem estudiant si hi ha manera de recuperar aquesta immunitat tot actuant sobre el microbioma, per mitjà de nous probiòtics, per exemple. Sabem que hi ha bacteris que estimulen un tipus concret de limfòcits, els CD8, que ataquen el VIH. És el mateix tipus d’aproximació que amb la immunoteràpia contra el càncer, i l’explorem com un adjuvant: el microbioma sol no acabarà amb el VIH, però pot ajudar que altres intervencions, com ara les vacunes terapèutiques, siguin més efectives.

Però tot això està en fase experimental, no és així?

Sí, hi estem treballant. Hi ha certa evidència en ratolins, però cal recollir més dades per demostrar que és factible, avançar en la recerca i després estudiar com s’haurien de traslladar els resultats als humans. També hem vist que la composició del microbioma vaginal influeix en la probabilitat d’infectar-se pel VIH, així que modificar la composició d’aquest microbioma potser ajudaria a reduir les taxes d’infecció en dones. La recerca requereix el seu temps, les solucions no són immediates, però si no ens hi posem ara, tampoc les tindrem en el futur.

Compartir

2

Categoria:

Archivo: 2018 2018 » Juny

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica