dimecres 10

Aquest és el primer acord mundial signat sobre el canvi climàtic

Publicat per Editor Ciencia Ciencia el 10/02/2016 a | 0 comentaris

Post per Raül Toran, vicepresident de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dimecres 27 de gener va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: resultats, acords i propers passos» al Palau Macaya. La sessió, que va ser presentada per Jordi Portabella, biòleg i director de l'Àrea de Recerca i Coneixement de l'Obra Social "la Caixa" i moderada pel periodista científic Lluís Reales, va tractar les principals conclusions dels acords assolits a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21. Aquesta sessió va comptar amb els mateixos ponents de la sessió prèvia celebrada el 26 de novembre: Flavia Rosembuj González-Capitel, advocada del grup Banc Mundial i experta en canvi climàtic i finançament sostenible, va parlar sobre les compensacions entre països contaminants i països que pateixen les conseqüències del canvi climàtic; Josep Enric Llebot, físic, professor universitari i exsecretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va indicar que la solució trobada per a l'acord era molt intel·ligent; i Josep Xercavins, professor del Departament de Mecànica de Fluids de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va aportar una visió crítica de l'acord.

Valoracions inicials de l'acord COP 21

Portabella va explicar que aquest era el primer acord mundial que se signava sobre el canvi climàtic: «Això té un valor notabilíssim i s'ha arribat a l'acord multinacional amb un canvi de mètode. És realment molt transcendent. La meva visió és molt esperançadora».

Un moment del diàleg al Palau Macaya

Josep Xercavins va manifestar que «a l'anterior sessió vaig pronosticar que no hi hauria acord ja que hi havia moltes possibilitats que fos així. He tornat més optimista ja que per primera vegada hi ha un missatge al món sobre un canvi de rumb».

D'una banda, Rosembuj va explicar que «les institucions, com aquella on treballo, hem de posar-nos a treballar per ajudar els països a desenvolupar mesures preventives contra el canvi climàtic. Estem anant cap a una economia basada en les baixes emissions de carboni».

De l'altra, Llebot va manifestar que «l'organització francesa de la cimera, que va ser perfecta, va facilitar molt l'arribada als acords. Es van aprovar dos documents: el que tots coneixem i un altre que especifica allò que s'ha de fer. S'anuncia un canvi de model energètic just en un moment en què el petroli està en uns nivells molt baixos. La valoració global de l'acord és positiva».

Acompliment dels acords assolits

«La solució trobada és molt intel·ligent. L'Organització de les Nacions Unides tindrà la manera de fer complir els acords. Han estat els mateixos estats els qui han posat els seus límits d'emissions», va continuar Llebot.

Portabella va explicar que el fet de no posar límits concrets obligatoris va fer avançar l'acord i que «les diferents nacions s'han compromès com a estat a reduir les seves emissions. També s'ha reconegut el paper de les ciutats que també es reivindicava».

«Som davant d'un acord que pren una sèrie de decisions i que té forma de tractat. Hi ha d'haver la signatura de 55 estats. Després hi haurà un període de cinc anys on hauran de signar els diversos òrgans de govern dels estats, inclosos els dels EUA i la Xina. L'acord no obliga a res, més que a seguir una metodologia que dirà què vol fer un estat cada cinc anys per reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle», explicà Xercavins. 

Sobre aquest punt Portabella manifestà que «el fet que s'hagi aprovat una metodologia i no un tractat fa que ho pugui signar el president dels EUA i no el senat, amb la qual cosa s'evita la possibilitat de veto».

Augment de la temperatura global

La presentació dels programes propis de cadascun dels estats per reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle ja era un acord previ a l'acord de París, segons va indicar Xercavins, que va continuar explicant que «l'acord pretén no arribar a superar els 2 ºC a final de segle, respecte a la temperatura preindustrial. Però se superarà si continuem cremant els combustibles fòssils encara disponibles».

D'una altra banda, Llebot va explicar que «l'acord dels 2 ºC és un acord polític, no científic. S'ha de veure quin és l'efecte sobre la temperatura que té el fet d'emetre x tones de petroli o altres combustibles fòssils. El més important és la transparència i seguir la metodologia desenvolupada per l'IPCC».

Rosembuj es va centrar en les compensacions i va especificar que «hi ha els conceptes de pèrdua i restitució de danys: ha entrat dins de l'acord l'obligació de fer que els països desenvolupats paguin als països pobres que tinguin pèrdues a causa del canvi climàtic».

Aspectes positius i negatius

«Actualment, la meitat de la població viu a les ciutats on cada cop viurà més gent. Per primera vegada s'ha reconegut el paper de les regions polítiques més petites que els estats, com les ciutats, que tindran un paper destacat en el canvi de model energètic», va explicar Portabella.

Però l'acord també té aspectes negatius, segons va indicar Xercavins, que va comentar que «a la part central de l'acord, es deixa entreveure la possibilitat de desenvolupar els captadors de carboni i, per tant, el consum de combustibles fòssils. No es concreta que hem d'anar cap a la descarbonització de l'economia».

Segons aquest expert, «actuar contra el canvi climàtic és actuar contra la pobresa, ja que els pobres són els més vulnerables al canvi climàtic». Sobre aquest punt Portabella va concloure que «durant les properes dècades es produirà un canvi energètic que provocarà un canvi econòmic que derivarà en un canvi social».

Més informació:

#COP21 L'Acord de París en quatre punts clau, un avançament històric per al clima (21 de gener de 2016)

Compartir

3

Categoria:

Archivo: 2016 2016 » Febrero

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica