dimecres 24

Intel·ligència artificial: algunes reflexions

Publicat per Obra Social el 24/05/2017 a | 0 comentaris

Post de Ramon López de Mántaras, director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Luc Steels, professor d'investigació ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

L'objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA), aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, és un dels objectius més ambiciosos que s'ha plantejat la ciència. Per la seva dificultat és comparable a altres grans objectius científics com ara explicar l'origen de la vida o de l'univers o conèixer l'estructura de la matèria. El problema principal al qual s'enfronta la IA és l'adquisició de coneixements de sentit comú. Posseir sentit comú és el requeriment fonamental perquè les màquines actuals deixin de tenir intel·ligències artificials especialitzades i comencin a tenir intel·ligències artificials de tipus general. Els coneixements de sentit comú els adquirim gràcies a les nostres vivències.

Una aproximació interessant al problema de dotar les màquines de sentit comú és l'anomenada «cognició situada». És a dir, situar la màquina en entorns reals amb la finalitat que tingui experiències que la dotin d'aquest sentit comú mitjançant l'aprenentatge basat en el desenvolupament mental. Aquesta cognició situada requereix que la IA formi part d'un cos. Això és així perquè els cervells formen part integrant de cossos que al seu torn estan situats i interaccionen en un entorn real molt complex. De fet, el cos és determinant per a la intel·ligència ja que el sistema perceptiu i el sistema motor determinen el que un agent pot observar i les interaccions amb el seu entorn. Alhora, aquestes situacions conformen les habilitats cognitives dels agents. Les aproximacions «no corpòries» no permeten interaccions riques amb l'entorn de manera que, inevitablement, donen lloc a falsos problemes i, per tant, a falses solucions.

Imatge: BDebate / Jordi Cabanas

Actualment encara trobem dificultats importants perquè una màquina comprengui completament frases relativament senzilles o bé sigui capaç de descriure qualsevol tipus d'escena visual. Possiblement la lliçó més important que hem après al llarg dels seixanta anys d'existència de la IA és que el que semblava més difícil (per exemple, diagnosticar malalties o jugar a escacs i al Go a nivell de gran mestre) ha resultat ser relativament fàcil i el que semblava més fàcil ha resultat ser el més difícil. Les capacitats més complicades d'assolir són aquelles que requereixen interaccionar amb entorns no restringits: percepció visual, comprensió del llenguatge, raonar amb sentit comú i prendre decisions amb informació incompleta. Dissenyar sistemes que tinguin aquestes capacitats requereix integrar desenvolupaments en moltes àrees de la IA.

En particular, necessitem llenguatges de representació de coneixements que codifiquin informació sobre molts tipus diferents d'objectes, situacions, accions, etc., així com de les seves propietats i de les relacions entre ells. També necessitem nous algoritmes que, a partir d'aquestes representacions, puguin raonar i aprendre d'una manera robusta i eficient sobre pràcticament qualsevol tema. Malgrat totes aquestes dificultats, les tecnologies basades en la IA ja estan començant a canviar les nostres vides en aspectes com la salut, la seguretat, la productivitat o l'oci, i a mitjà termini tindran un gran impacte en l'energia, el transport, l'educació i les nostres activitats domèstiques.

Moment de la signatura de la «Declaració de Barcelona per a un desenvolupament i ús adequats de la intel·ligència artificial a Europa». Imatge: BDebate / Jordi Cabanas

En qualsevol cas, per molt intel·ligents que arribin a ser les futures intel·ligències artificials, de fet sempre seran diferents a les intel·ligències humanes, a causa del que hem esmentat sobre la seva dependència dels cossos en què estan situades: el fet de ser intel·ligències alienes a la humana i, per tant, alienes als valors i necessitats humanes. Això ens hauria de fer reflexionar sobre aspectes ètics en el desenvolupament de la IA i, en particular, sobre la conveniència de dotar les màquines d'autonomia completa. Aquests aspectes ètics, que van ser debatuts els passats 7 i 8 de març en un B-Debate, iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa", han donat lloc a la «Declaració de Barcelona per a un desenvolupament i ús adequats de la intel·ligència artificial a Europa». 

Compartir

3

Categoria:

Archivo: 2017 2017 » Maig

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica