divendres 15

Recerca social, una eina clau per fer front al futur

Publicat per CaixaCiencia el 15/05/2020

El món canvia cada vegada més de pressa. La industrialització primer i la revolució digital després van canviar la forma en què ens organitzem i ens relacionem com a societat. I, de fet, la pandèmia actual podria tornar a canviar les regles del joc.

La recerca social ens permet analitzar què va passar en revolucions i crisis anteriors, i ens dona eines per anticipar-nos a les futures. Com podem aprofitar aquest coneixement per enfrontar-nos als reptes actuals i futurs? L’objectiu és preparar-nos per minimitzar els potencials riscos i alhora aprofitar les oportunitats per millorar com a societat.

En aquest context, la Fundació ”la Caixa” ha llançat la segona convocatòria de Recerca Social, que impulsarà 15 projectes per entendre i donar resposta als reptes emergents i actuals als quals ens enfrontem com a societat (oberta fins a l’1 de juny de 2020).

En el 2019, es va llançar la primera convocatòria d’aquest programa que promou una recerca basada en dades i amb un enfocament original i innovador. Els 13 projectes seleccionats s’analitzen problemàtiques tan variades com la bretxa i la violència de gènere, l’atenció domiciliària a la gent gran o els efectes de la contaminació en poblacions vulnerables.

En el marc de la crisi que vivim, parlem amb els responsables de tres d’aquests projectes que, per la seva temàtica, ens poden ajudar a pensar el món després de la COVID-19.

Ciència de xarxes contra la desigualtat

Des de temps immemorials, els éssers humans han confiat els uns en els altres per sobreviure. També avui dia, les relacions socials són fonamentals per al nostre benestar, tot i que encara no entenem fins a quin punt influeixen o poden canviar la realitat d’un col·lectiu. En aquest context, és important tenir en compte que les xarxes afavoreixen el suport social i la informació, però també la transmissió de malalties contagioses, la desinformació i l’assetjament.

Miranda Jessica Lubbers, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fa servir la ciència de xarxes per “obtenir una radiografia del teixit social de la societat espanyola i veure quin tipus de relacions són capaces de contribuir a reforçar la cohesió i la solidaritat”.

“L’estudi de les relacions entre els membres d’una societat és una tasca molt complexa, sobretot si aprofundim en el rol de les relacions menys íntimes, que són clau alhora d’estudiar la cohesió social”, explica. Per fer front a aquest repte, Lubbers farà una enquesta a gran escala, implicant-hi múltiples actors socials. D’aquesta manera, espera poder “transformar els resultats en accions que s’apliquin en noves polítiques destinades a incrementar la cohesió social a Espanya, i especialment la solidaritat amb els grups econòmicament més vulnerables”.

El seu serà un dels primers estudis a recollir dades representatives sobre el teixit social de la societat espanyola, just en el moment en què ens enfrontem al que anomenem “una nova realitat”. Concretament, “creiem que l’actual pandèmia pot augmentar més la desigualtat i la polarització”, declara. I d’aquí la importància d’entendre les xarxes de relacions socials i veure quines són beneficioses o perjudicials per a la cohesió social.

Protegir els treballadors de repartiment a domicili

Amb el canvi d’hàbits de consum, l’entrega d’última milla (més coneguda com last-mile delivery), ha experimentat una gran expansió. Aquest és precisament el context que enmarca l’estudi liderat per Annachiara Longoni, professora d’Esade a la Universitat Ramon Llull, i directora del grup de recerca Business Network Dynamics (BuNeD), que analitza el procés d’entrega d’última milla amb l’objectiu de determinar-ne l’impacte en la salut i la seguretat dels treballadors.

“Els repartidors a domicili solen rebre un pagament variable per lliurament. Gràcies a aquest acord contractual, les noves empreses digitals han experimentat una gran expansió”, explica. No obstant això, “aquests acords poden resultar en ocupacions precàries, amb sous escassos i impredictibles”, fet que, segons Longoni, “podria ocasionar perjudicis físics i mentals en els treballadors”.

Aquests repartidors han estat també més exposats als riscos derivats de la COVID-19 durant el confinament, quan la seva tasca ha estat considerada un servei essencial. “És probable que aquesta situació es mantingui en les properes fases de desescalada, cosa que hauria de servir com un estímul per repensar les normes i polítiques del procés d’entrega”, declara la investigadora.

Longoni i el seu equip faran “enquestes als repartidors i entrevistes als gerents d’operacions i recursos humans d’aquestes empreses” i analitzaran notícies relacionades amb la premsa i les xarxes socials. L’objectiu final és definir “noves formes de treball que protegeixin els treballadors sense sacrificar la eficiencia operacional de les companyies” que difondran en publicacions acadèmiques, mitjans de comunicació i esdeveniments públics. 

La vulnerabilitat socioambiental de l’Espanya rural, a estudi

La despoblació i el canvi climàtic són, sens dubte, amenaces per a les zones rurals espanyoles. A aquests se’ls afegeix el decreixent poder adquisitiu d’alguns agricultors com també la degradació ambiental. L’objectiu de Sergio Villamayor-Tomas i el seu equip a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB és estudiar la vulnerabilitat del món rural d’una manera integrada, tenint en compte alguns dels problemes socials i ambientals que més preocupen els diversos territoris.

“Fins ara, aquestes amenaces han estat tractades de manera separada, però sabem que en ocasions es retroalimenten”, explica Villamayor-Tomas. En aquest sentit, un factor diferencial del projecte que colidera amb Esteve Corbera Elizalde és l’estudi de les relacions de causalitat entre diferents factors. “Pretenem desenvolupar un índex de vulnerabilitat que ens permeti, d’una banda, conèixer millor aquestes relacions i, de l’altra, avaluar en el temps quines variables socials, econòmiques o ambientals afecten negativament o positivament aquesta vulnerabilitat”.

Aquest índex, a més, permetrà el disseny de polítiques que tractin els problemes rurals de manera integral i ajustada a cada territori. Per a això “farem una sèrie de mapes que identificaran zones més vulnerables o amb vulnerabilitats específiques i que després contrastarem amb l’experiència de ciutadans i polítics en uns tallers participatius”, explica l’investigador de l’ICTA-UAB.

Així, busquen entendre millor les “històries” que hi ha darrere de les diferents amenaces com l’actual i explorar solucions que puguin disminuir el seu impacte. En el context de la situació actual causada pel virus SARS-CoV-2, Villamayor-Tomas creu que “la metodologia generada a través d’aquest projecte podria ser aplicada per analitzar noves amenaces i ajudar a matisar prediccions sobre el futur d’aquestes zones a mitjà termini”. 

Compartir

0

Categoria:

Tema:

coronavirus

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica