dimecres 21

La ciència bàsica, essencial per desenvolupar antibiòtics més potents

Publicat per Obra Social el 21/02/2018 a | 0 comentaris

Post de Raül Toran, president de l'ACCC

Ada Yonath, quarta dona guardonada amb el Premi Nobel de Química i investigadora del Weizmann Institute of Science, va impartir la segona sessió del cicle de xerrades sobre la visió dels premis Nobel, coorganitzat per la Reial Acadèmia Europea de Doctors i la Fundació Bancària ”la Caixa” a CosmoCaixa, amb el títol «From Basic Science to Improved Antibiotics». El treball d’aquesta investigadora, que se centra en la visualització de la cristal·lització en ribosomes, és fonamental per ajudar a millorar els antibiòtics actuals.

«Fins i tot els nens de deu anys saben què és el codi genètic», va explicar Yonath. Les proteïnes, que són polímers —llargues cadenes— d’aminoàcids,  desenvolupen pràcticament totes les funcions essencials dels organismes vius. Algunes són necessàries per a funcions bàsiques, com la respiració, la digestió i el moviment muscular, i d’altres responen a la pressió, com l’exposició a la calor o el fred, la resposta immunològica o errades als nostres òrgans, entre d’altres.

Si mirem l’estructura d’un enzim típic, veurem que les proteïnes estan formades per llargues cadenes d’aminoàcids, dels quals trobem vint tipus diferents. La seva funció està determinada per la seva seqüència a les proteïnes. A banda, els ribosomes, complexos macromoleculars de proteïnes i àcid ribonucleic (ARN), són els centres cel·lulars de traducció que possibiliten l’expressió gènica. Els ribosomes són universals en la seva funció, és a dir, funcionen d’una manera molt similar a totes les cèl·lules, independentment de la font. In vivo, els ribosomes actuen contínuament, a partir de quaranta lligaments de pèptids en un segon i pràcticament sense cometre cap errada.

 

Els ribosomes son fàbriques universals que produeixen proteïnes contínuament a partir de la descodificació de la informació genètica a les cèl·lules vives. És a dir, són els encarregats de sintetitzar proteïnes a partir de la informació continguda a l’ADN, que arriba transcrita als ribosomes en forma d’ARN missatger (ARNm).

Resistència antimicrobiana, un problema greu

Abans del descobriment dels antibiòtics, hi havia molta mortalitat per malalties infecciones. Els antibiòtics naturals són armes que els bacteris fan servir per interaccionar amb la vida d’altres espècies de microorganismes. Però com és possible que els petits antibiòtics puguin paralitzar l’activitat dels ribosomes? Doncs perquè n’interfereixen la funció.

La resistència als antibiòtics és un dels problemes actuals i futurs,  per les seves implicacions tant en salut com socials i econòmiques. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren unes 700.000 persones arreu del món per resistència antimicrobiana. I podria pujar a més de deu milions de morts l’any 2050, cosa que superaria la xifra de persones mortes per càncer. «Estem arribant a una era post-antibiòtica a causa de  la resistència antimicrobiana (els bacteris es fan resistents als antibiòtics disponibles) i a la manca de nous antibiòtics perquè hi ha molt poques farmacèutiques que en desenvolupen de nous perquè són massa costosos i comercialitzar-los dona pocs beneficis econòmics», va explicar la investigadora.

Moment de la xerrada d’Ada Yonath, on explica que tots aquests artistes o intel·lectuals van morir joves per malalties infeccioses. Imatge: Raül Toran.

Llavors... com podem combatre la resistència antimicrobiana? Els  bacteris són molt intel·ligents i volen viure. Cada cop hi ha menys fàrmacs per lluitar-hi en contra. I doncs, com ho fem? Com hi lluitem en contra? Podem mirar l’estructura dels ribosomes dels bacteris patogènics i analitzar-la. Fins ara hem après que les estructures de tots els ribosomes dels bacteris són similars.

És possible incrementar l’efectivitat dels antibiòtics? «Sí, podem fer antibiòtics més potents. I es poden desenvolupar nous antibiòtics, més específics, si es treballa la zona de bloqueig dels ribosomes. Podem dissenyar antibiòtics específics per a cada persona. Per això hauríem de mirar el microbioma de cada persona», va explicar Yonath.

«En definitiva, la visualització de l’estructura dels ribosomes de bacteris resistents ens permet dissenyar antibiòtics específics per a cada patogen», va concloure la ponent.

Igualtat de la dona a la ciència

Cal destacar la lluita de la investigadora Ada Yonath per la igualtat de la dona al camp de la ciència. I en aquest sentit cal fer esment també de la participació de la Fundació Bancària ”la Caixa” en projectes europeus que promouen la igualtat de gènere en l’àmbit de la ciència, com GENDER_NET_Plus, convocatòria internacional per promoure la integració de la igualtat de gènere en la recerca, i Hypatia, l’objectiu del qual és fomentar l’interès de les noies en les carreres científiques i tecnològiques. 

Més informació

Cicle «La ciència vista a través dels ulls de premis Nobel»

Projecte europeu GENDER Net Plus

Compartir

4

Categoria:

Archivo: 2018 2018 » Febrer

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica