dimecres 07

La medicina del futur serà personalitzada, precisa i participativa

Publicat per Obra Social el 07/02/2018 a | 0 comentaris

Imatge: CosmoCaixa.

Post de Raül Toran, president de l’ACCC

El passat 29 de gener, Aaron Ciechanover, metge i premi Nobel de Química 2004, va endegar el cicle «La ciència vista a través dels ulls de premis Nobel», organitzat per l’Obra Social ”la Caixa” i la Reial Acadèmia Europea de Doctors, que se celebrarà a CosmoCaixa durant el primer semestre del 2018, amb una xerrada centrada en la medicina personalitzada. Però abans va explicar que «ningú vol estar malalt ni fer-se gran». I... això és possible? Si anem uns cent vint anys enrere, quan vam passar del segle xix al xx, l’esperança de vida era de cinquanta a cinquanta-cinc anys d’edat. Ara vivim una mitjana de vuitanta a vuitanta-cinc anys. Només en cent anys hem afegit una mitjana de trenta anys a la nostra esperança de vida.

I ens preguntem... per què ha tingut lloc això durant el segle passat?

Ha estat possible gràcies a la formació, l’educació, la ciència i la tecnologia. Durant el segle xx s’han produït grans avenços com les radiografies —la tecnologia iniciada amb Röntgen, el primer guardonat amb el premi Nobel en Física l’any 1901—, i els antibiòtics com la penicil·lina, que va salvar centenars de milers de vides de soldats aliats a la Segona Guerra Mundial.

Tot allò que vam aprendre al segle xx sobre les dietes, l’obesitat, el colesterol o la importància de fer exercici, junt amb els antibiòtics i les vacunes, les radiografies, l’anestesia, la cirurgia i els transplantaments, ens ha dotat d’uns trenta anys addicionals de vida. Potser les persones que neixin ara viuran fins als cent vint anys, segons uns models que han desenvolupat uns investigadors.

Però... quin és el preu que paguem per viure tots aquests anys extra?

És un preu molt alt. Com el de patir càncer, que és la segona causa de mortalitat als països occidentals, només per darrere de les malalties cardiovasculars. Fa més de cent anys la gent no moria de càncer. No pas perquè no existís, sinó perquè no vivien prou per desenvolupar la malaltia. El càncer és una malaltia que majoritàriament depèn de l’edat: comença a augmentar dramàticament a partir dels cinquanta i seixanta anys. Així mateix, les malalties cerebrals i les cardiovasculars afecten principalment persones amb edats avançades, gairebé de manera exclusiva. Es poden trobar casos de malalties cardiovasculars a edats més joves, però es deu al fet que tenen una cardiopatia congènita, en què es força el cor fins que aquest falla. Per tant, el preu que paguem per aquests anys extra de vida és patir càncer i malalties mentals o cerebrals i cardiovasculars.

Actualment, el 80 % o 90 % dels pressupostos dedicats a la recerca als països occidentals es destina a tractar malalties que afecten els adults, atès que patim malalties d’aquest tipus quan el nostre cos ha consumit les nostres reserves. Tanmateix, moltes d’aquestes malalties es podrien detectar en estadis molt inicials, per la qual cosa cal pensar en la prevenció i la detecció precoç.

Imatge: CosmoCaixa

Medicina personalitzada

«És impossible saber si un pacient es curarà o no d’una determinada malaltia», va continuar explicant Ciechanover. Això és així perquè els metges només poden donar percentatges de curació, ja que el tractament mèdic estàndard pot fallar, atès que no hi ha dues persones iguals.

Llavors... què podem fer?

Podem canviar la cara de la medicina, per fer-la personalitzada, és a dir, precisa, predictiva, preventiva i participativa.

I... això com es fa?

La resposta és al nostre ADN. La recerca en aquest àmbit va assolir una fita l’any 2000, quan es va poder llegir l’ADN d’una persona, la «biblioteca» que ens constitueix tal com som. Per fer-ho es van necessitar vuit anys i 1.000 milions de dòlars. Actualment, el preu ha baixat fins als 5.000 dòlars i això ens porta a predir que en un parell d’anys costarà uns 1.000 dòlars, un cost equivalent al preu d’una ressonància magnètica. Així mateix, el temps per aconseguir-ho ha passat de vuit anys a una o dues hores.

Tot això ens suggereix que d’aquí a un parell d’anys podrem analitzar què ens constitueix i descobrir els errors a l’ADN que ens estan provocant malalties. Per exemple, un càncer de mama en una dona A serà diferent al d’una dona B. Cadascuna d’elles es podrà tractar amb un fàrmac específic per a les seves mutacions. Però per fer servir aquests tractaments primer haurem de fer una seqüenciació a l’ADN del pacient per veure si té una mutació o una altra i poder tractar-la d’una manera personalitzada.

Fins fa pocs anys, el tractament del càncer era molt agressiu. Ara pot ser molt precís. Es pot tractar un pacient amb el fàrmac específic per a la seva mutació genètica. La medicina s’està dirigint cap a la malaltia en el context del pacient.

Aquest tipus de medicina també és predictiva, preventiva i participativa. Predictiva perquè al veure la seqüenciació d’ADN podem «predir» futures malalties (tendència a tenir el colesterol alt, per exemple) i fins i tot podem prevenir-les (amb dieta, per exemple). A banda, els pacients, que estan molt més formats i informats que abans, prenen part en el procés de presa de decisions sobre la seva pròpia salut. Això és coneix com a medicina participativa.

En el futur, amb la tecnologia coneguda com a CRISPR, podrem eliminar els gens mutats i reemplaçar-los per gens sans. És a dir, repararem els gens i curarem malalties amb tractaments moleculars. Aquesta medicina serà més cara ja que no hi haurà un únic medicament per a una determinada malaltia, cosa que podria causar més desigualtat. «Igualment, aquesta medicina serà molt més efectiva per fer-nos arribar sans fins als cent vint anys», va concloure el ponent.

Més informació

Cicle «La ciència vista a través dels ulls de premis Nobel»

Compartir

3

Categoria:

Archivo: 2018 2018 » Febrer

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica