dimecres 12

La música, capaç de curar malalties?

Publicat per Editor Ciencia Ciencia el 12/03/2014 a | 0 comentaris

Post d'Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de l'IDIBELL i la UB. Coordinador del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment», celebrat a CosmoCaixa.

La música, molt present en la nostra cultura, és un element universal de la nostra vida. S'ha demostrat que produeix emocions molt intenses, pot tenir efectes en les nostres funcions cognitives i promou la cohesió social. Atesa la complexitat de la música i la capacitat que té per activar diverses xarxes cerebrals, diferents investigadors d'àmbit mundial avaluen fins a quin punt la música es podria fer servir com a eina en neurorehabilitació o com a possible mecanisme per fomentar la plasticitat cerebral. Aquesta és una de les idees principals que va mostrar el neuròleg Eckart Altenmüller en una de les conferències del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment», organitzat per l'Obra Social "la Caixa" i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que va reunir a CosmoCaixa Barcelona, entre febrer i juny de 2013, especialistes destacats que estudien des de perspectives diferents el paper de la música sobre l'ésser humà.

Imatge de l'exposició «Física i música».  Font: Cosmocaixa Barcelona.

El meu grup de la UB i de l'IDIBELL col·labora amb el Dr. Altenmüller, neuròleg, músic i director de l'Institut de Fisiologia Musical i Medicina dels Músics de la Universitat de Música, Teatre i Mitjans de Hannover, investigant l'efecte terapèutic de la pràctica musical en pacients que han patit un ictus.

La música i els seus efectes beneficiosos

Actualment molta recerca està adreçada a investigar els possibles efectes de la pràctica musical en el desenvolupament de les persones, especialment durant la infantesa. Aprendre a tocar un instrument podria ajudar a controlar les emocions, a desenvolupar habilitats lingüístiques i matemàtiques, a augmentar la concentració i l'autoconfiança i a millorar les relacions socials. Com comentà Altenmüller, «tocar un instrument, fins i tot, podria fer una mica més intel·ligents a les persones».

Però, a més, la pràctica musical té altres efectes. L'audició i el moviment estan relacionats al nostre cervell. I aquesta interacció entre vies de control motor i auditiu es veu incrementada quan s'aprèn a tocar un instrument. És coneguda la gran plasticitat del cervell, que és capaç de canviar a partir de les experiències de l'individu. Així doncs, és important investigar els límits d'aquesta plasticitat, no només en nens i adults, sinó sobretot durant l'envelliment. Entendre la capacitat que té el nostre cervell d'aprendre o reaprendre noves habilitats (per exemple, la música) ens podria permetre programar possibles estratègies d'intervenció que ajudin a afrontar o endarrerir processos relacionats amb l'envelliment (com ara el deteriorament cognitiu i la pèrdua de memòria, entre d'altres) i en alguns casos endarrerir també l'impacte d'algunes malalties neurodegeneratives.

Tractament de l'ictus mitjançant la música

Tocar música sembla canviar el cervell, a curt i a llarg termini, com demostren les proves realitzades amb tècniques de neuroimatge, sobretot utilitzant ressonància magnètica estructural. A més, la pràctica musical pot ajudar a tractar les deficiències motores sorgides després de patir un ictus o accident cerebrovascular.

Destaco dos estudis importants sobre els efectes de la teràpia musical en l'ictus. El primer, dut a terme pel Dr. Särkämö de la Cognitive Brain Research Unit de la Universitat de Hèlsinki, mostra que l'escolta diària de música seleccionada pel pacient mateix, durant tres mesos, té efectes significatius en el rendiment cognitiu i en la millora emocional, quan es compara amb un grup de pacients sense escolta de música o un altre grup on es produeix només lectura d'àudiollibres, seleccionats també pel pacient. El segon mostra resultats similars, però en aquest cas amb  pacients crònics que s'entrenen tocant la bateria electrònica i el piano elèctric. Aquests mostraven millora en els plans motor i emocional al llarg de les sessions. En exploracions amb ressonància magnètica funcional es va observar un augment de la connectivitat entre les regions del cervell que intervenen en les connexions motores i auditives, i molt probablement la música serviria indirectament per a promoure la neuroplasticitat a les zones del cervell afectades.

Més informació

Cicle de conferències «La música i el seu impacte en el cos i la ment»

http://ow.ly/qKcpx

Recurs eduCaixa sobre la percepció: una funció del cervell

http://ow.ly/lHbSE

Referències

Draganski, B., Gaser, C., Busch, V., Schuierer, G., Bogdahn, U. and May, A. (2004). Neuroplasticity: changes in grey matter induced by training. Nature 427, 311-312.

Herholz, S. C. and Zatorre, R. J. (2012). Musical training as a framework for brain plasticity: behavior, function and structure. Neuron 76, 486-502.

Rojo, N., Amengual, J. L, Juncadella, M., Rubio, F., Camara, E., Marco-Pallarés, J., et al. (2011). Music-supported therapy induces plasticity in the sensorimotor cortex in chronic stroke: a single-case study using multimodal imaging (fMRI-TMS). Brain Inj. 25, 787-793.

Särkämö et al. (2008). Music listening enhances cognitive recovery and mood after middle cerebral artery stroke. Brain 131, 866-876.

Taub, E., Uswatte, G. and Elbert, T. (2002). New treatments in neurorehabilitation founded on basic research. Nat. Rev. Neurosci. 3, 228-236.

 

 

 

Compartir

13

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica