dimecres 08

La reducció d'emissions responsables del canvi climàtic, necessària per a la salut global

Publicat per Editor Ciencia Ciencia el 08/07/2015 a | 0 comentaris

Post de Xavier Rodó, professor d'Investigació ICREA a l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

Un clima que canvia en un món canviant per l'acció de l'home, ambdós a velocitats diferents amb ritmes desiguals però massa sovint alineats en una mateixa direcció. I, mentrestant, ens trobem a les portes de l'aparentment decisiva Cimera del Canvi Climàtic de l'Organització de Nacions Unides (ONU) del proper mes de desembre a París i els debats se succeeixen sobre la magnitud d'aquests canvis, els costos ambientals i socials i la mesura en què uns i altres som més o menys responsables d'uns efectes encara difícils d'avaluar sobre les societats humanes i les diferents realitats socioeconòmiques del planeta. En aquest context, i amb l'objectiu d'analitzar quin és el coneixement dels efectes que les alteracions del clima del planeta tenen a hores d'ara sobre la salut humana a escala global i d'aquells que es poden esdevenir en un futur proper, es va celebrar la conferència «Human Health in the Face of Climate Change. Science, Medicine and Adaptation» de la New York Academy of Sciences, juntament amb l'Obra Social ‘la Caixa' i Biocat a CosmoCaixa.

Hi ha qüestions, com la propagació de malalties infeccioses, la complexitat de l'entramat d'interaccions entre el clima i el paisatge o l'estructura demogràfica i l'estat previ d'immunitat de les poblacions, que fan molt difícil fer una estimació acurada sobre els efectes actuals d'aquests canvis en termes de mortalitat o morbiditat humanes. A banda, es fa igualment palès que coneixem molt poc de com d'una manera directa i, encara menys, indirecta, la modulació del clima pot influir, per exemple, en malalties devastadores com la malària, el dengue, el còlera o la disenteria i d'altres de sovint oblidades però ben presents lluny de les nostres fronteres, com ara la filariosi limfàtica, els paràsits intestinals, la meningitis o la leishmaniosi.

Però a l'hora de caracteritzar els riscos més grans que el futur ens depara, cal tornar a mirar cap al cel per veure i analitzar cada cop més l'aire que respirem. Canvis en la física i la química atmosfèrica de l'aire d'unes ciutats cada vegada més poblades i la interacció d'aquests amb els dràstics canvis en els usos del sòl ocorreguts en les darreres dècades fan que hi hagi a més una desconeguda proliferació de nous tòxics o toxines ambientals que sovint agreugen afeccions cròniques preexistents (cardiovasculars o respiratòries) i donen lloc a reaccions immunes o al·lèrgiques amb conseqüències greus en individus susceptibles. Aquesta nova realitat exemplifica la multiplicitat de noves situacions que es poden produir per l'alteració dels patrons climàtics i l'acceleració i l'amplificació resultants del cicle hidrològic. A més, es produeixen efectes indirectes, que en moltes situacions són molt més difícils d'entreveure (per exemple sobre l'agricultura o les pesqueries) quan s'entrecreuen amb el fràgil estat nutricional de grans segments de la població humana.

Per poder entendre com seran tots aquests canvis en un món com més va més interconnectat, ens cal una nova manera de mirar els efectes del canvi climàtic en la salut humana, així com nous sistemes d'observació d'aquesta realitat, des d'aquells indrets on aquests efectes es poden destriar amb més claredat, a les fronteres o interfases entre ecosistemes a les latituds àrtiques fins als marges dels deserts de l'Àfrica subtropical o de l'Àsia. L'exploració dels beneficis de la reducció d'emissions responsables del canvi climàtic esdevé doncs una aposta clara i, malgrat les incerteses, l'aposta més segura de totes en termes de salut global.

Més informació:

B-Debate «Human Health in the Face of Climate Change. Science, Medicine and Adaptation»

Compartir

10

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica