dijous 30

Els nostres companys els microbis

Publicat per Editor Ciencia Ciencia el 30/07/2015 a | 0 comentaris

Post de Roger Paredes, Unitat VIH i Grup de Genòmica Microbiana, Institut de Recerca de la SIDA (IrsiCaixa), Hospital Germans Trias i Pujol

Imagineu-vos, per un moment, que en ple segle XXI, descobrim per primer cop que tenim un fetge. Imagineu que tota la medicina que s'ha fet fins ara hagués obviat aquest fet. Que les malalties metabòliques —la diabetis, la dislipèmia, l'obesitat— o les malalties cardiovasculars s'haguessin estudiat sense tenir en compte aquest òrgan. Que els tractaments que tenim i les dietes que seguim no n'haguessin considerat l'enorme capacitat metabòlica. Una cosa semblant ha passat amb el «redescobriment» recent de la microbiota. 

La importància del que mengem i de com ho processem sobre la nostra salut és ben coneguda des de l'antiguitat. Gairebé dos mil anys abans que Antonie van Leeuwenhoek descobrís els bacteris en una gota d'aigua del llac de Delft l'any 1673, Hipòcrates ja va afirmar que «una mala digestió és l'arrel de tot mal». El metge xinès Ge Hong que va viure a la Xina de la dinastia Dong Jin al segle IV, va ser el primer a deixar enregistrat l'efecte «miraculós» de la «sopa groga», és a dir, el trasplantament de femtes de persones sanes a d'altres amb disenteria, «per tornar a la vida persones properes a la mort». El descobriment de bacteris intestinals que vivien en simbiosi amb nosaltres va permetre entendre'n la importància cabdal en la digestió i producció de nutrients i, posteriorment, en el desenvolupament del sistema immunitari. La dificultat per classificar els bacteris dins dels antics regnes animal, vegetal i mineral de Carl von Linné va fer que inicialment es consideressin «vegetals» i es desenvolupés el terme «flora», que ha perdurat en l'imaginari col·lectiu fins als nostres dies.

La microbiota és el conjunt de microorganismes (bacteris, fongs, virus i, possiblement, protozous en algunes àrees del planeta) que habiten el nostre organisme: pell, mucoses i possiblement alguns compartiments fins ara considerats estèrils, com ara la placenta o el pulmó. La microbiota exerceix una relació de mutualisme amb nosaltres. Per aquest motiu, no es consideren microbiota els microbis que ens causen malalties o patògens, ni tampoc els gèrmens paràsits o que competeixen pels nostres recursos tròfics.

Imatge: Escherichia coli. Font: Rocky Mountain Laboratories, NIAID, NIH – NIAID (CC)

La separació entre microbiota normal i agents patògens és ben clara en casos com el Plasmodium spp., agent causant de la malària, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i el Mycobacterium tuberculosis. Alguns gèrmens, com Escherichia coli, però, poden conviure en estat d'equilibri amb nosaltres i tornar-se patògens en determinades situacions. A més, els bacteris tenen una gran facilitat per transmetre's informació genètica mitjançant l'intercanvi directe de fragments del seu ADN, gairebé com si s'intercanviessin cromos. A més, tot i que el microbioma de cada hoste és diferent, diversos bacteris que trobem en els humans poden també conviure en altres espècies (aus, porcs i rosegadors), fins i tot en diferents mitjans no vius com els sòls o les aigües. D'aquí la gran facilitat amb què gens de patogenicitat bacteriana o resistència als antibiòtics es poden transmetre entre hostes diferents. Per això podem adquirir resistència a antibiòtics que mai hem pres si mengem determinats productes. 

Si bé qualsevol part del cos que estigui en contacte amb l'exterior està ocupada per bacteris, és a l'intestí, i sobretot al còlon, on la massa bacteriana és més gran. Aquest és un aparell crucial per a la regulació del sistema immunitari. El noranta per cent de les cèl·lules immunitàries del cos humà es troben a l'intestí. Per tant, és a la superfície de la mucosa intestinal on els bacteris i el sistema immunitari es connecten, es comuniquen i s'equilibren entre ells.

En els darrers anys, hem descobert que moltes de les malalties que ens afecten (al·lèrgies, intoleràncies alimentàries, la malaltia inflamatòria intestinal, la síndrome de l'intestí irritable, alguns càncers hematològics i el càncer de còlon i, possiblement, la inflamació crònica de la infecció per VIH) tenen a veure amb la pèrdua de l'equilibri entre microbiota i sistema immunitari. A més, la microbiota intestinal és un òrgan amb capacitat metabòlica superior fins i tot a la del fetge. Estudis recents indiquen, per exemple, que la fosfatidilcolina i la L-carnitina que es troben a la carn vermella, la llet, els ous i el formatge, són metabolitzades per la microbiota per produir òxids de trimetilamina (TMAO) que afavoreixen el desenvolupament de la placa d'ateroma i incrementen el risc de patir malalties cardiovasculars greus com l'infart de miocardi i l'ictus cerebral.

Diferències en l'abundància relativa de components del microbioma entre persones sanes (en vermell) i malaltes (en verd). Imatge: Roger Paredes / IrsiCaixa.

L'explosió del microbioma en la darrera dècada es deu al fet que, finalment, gràcies als avenços tecnològics en seqüenciació i en bioinformàtica, la seqüenciació massiva dels milers de bacteris que ens habiten ens permet saber quins són, quants són en cada moment i què fan. En els propers anys, veurem l'aparició d'eines de diagnosi, classificació i estratificació del risc de diverses malalties basades en el microbioma intestinal, així com noves intervencions per modificar aquest microbioma o les seves funcions.

Aquests temes es van tractar al B·Debate «The human microbiome. Present status and future prospects» (El microbioma humà. Situació actual i perspectives de futur), una iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa", que ha tingut l'objectiu d'aportar una primera definició de què és i com és el microbioma intestinal humà saludable, amb la col·laboració de quatre institucions de recerca locals: la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).

Tant de bo això ens faci més sans i faci que adquirim hàbits de vida més saludables, en definitiva, per continuar vivint vides lliures i dignes. 

Més informació

B·Debate «The human microbiome. Present status and future prospects»

Notícia: La falta de riquesa microbiana és un factor de risc per desenvolupar malalties cròniques

Compartir

13

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica