dimecres 04

(Re)dissenyant vida

Publicat per Editor Ciencia Ciencia el 04/11/2015 a | 0 comentaris

Post de Jordi Garcia Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la Universitat Pompeu Fabra

Des dels inicis de la civilització, un dels grans objectius de l'ésser humà ha estat el control del nostre entorn. Al llarg dels mil·lennis, el nostre intel·lecte ens ha permès crear eines que han augmentat enormement la capacitat de la nostra espècie de prosperar en el món. En un principi, aquestes eines es construïen a partir de materials naturals inerts, com ara la pedra, el bronze i el ferro. Més recentment, hem creat materials artificials com els plàstics, que han portat a un altre canvi qualitatiu en la manera en què interactuem amb la natura (i l'afectem).

 

 

Presentació per part de les entitats organitzadores del B-DEBATE sobre biologia sintètica, a CosmoCaixa Barcelona.

Una extensió natural d'aquest objectiu és el control de la matèria viva. En les darreres dècades, avenços espectaculars en biologia molecular i cel·lular ens han col·locat en una posició des d'on és possible aconseguir controlar els processos vius. Això no és nou; de fet, l'ésser humà ha estat capaç de domesticar animals des de la prehistòria, creant-ne noves races, com és el cas del gos, mitjançant curosos processos de cria selectiva. En canvi, el que les noves tecnologies biològiques ens permeten actualment és un control molt més específic, basat en el coneixement científic adquirit en els darrers anys, dels processos que tenen lloc a la cèl·lula. D'aquesta manera ha nascut un nou camp de coneixement anomenat biologia sintètica, que és altament interdisciplinari atès que barreja conceptes i tècniques de la biologia, l'enginyeria, les matemàtiques i la física. Aquest camp cientificotècnic ens permet entendre millor els processos vius i redissenyar-los per crear organismes (de moment unicel·lulars) que duguin a terme tasques que no fan habitualment, com ara la detecció i el tractament de tumors, la producció eficient de medicaments i biocombustibles i l'eliminació de substàncies tòxiques en el medi ambient, entre moltes altres aplicacions.

Els dies 17 i 18 de setembre de 2015, B-DEBATE, una iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa", va reunir al CaixaFòrum de Barcelona una selecció dels millors científics mundials en l'àmbit de la biologia sintètica. La trobada va posar en contacte investigadors que treballen en diversos àmbits d'aquest nou camp de coneixement, des d'aquells que busquen aplicacions tecnològiques directes com les esmentades al paràgraf anterior, fins als que utilitzen les eines de la biologia sintètica amb l'objectiu de dissenyar cèl·lules des de zero. En aquest darrer cas es pretén partir dels mínims components necessaris perquè un organisme pugui sobreviure i reproduir-se de manera similar a com ho fan les cèl·lules naturals. Cal notar que totes les cèl·lules que existeixen a la Terra han sorgit d'una única cèl·lula primigènia que va aparèixer fa mes de 3.500 milions d'anys. Obtenir una cèl·lula completament artificial, que no provingui d'una altra d'anterior, és una fita envers la qual la comunitat científica treballa intensament. De moment s'ha aconseguit ja dotar una cèl·lula bacteriana d'un cromosoma completament artificial, sintetitzat íntegrament al laboratori, però encara cal arribar a les condicions perquè aquest genoma pugui produir tots els components cel·lulars de manera autònoma. Aconseguir-ho ens donaria una visió molt valuosa dels components mínims que necessita la vida i, per tant, també sobre com aquesta es va originar.

Dr. Jordi Garcia Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la Universitat Pompeu Fabra, líder científic del B-DEBATE sobre biologia sintètica que va tenir lloc a CaixaFòrum Barcelona el passat mes de setembre. 

El debat va posar de manifest que la biologia sintètica ha aconseguit ja aplicacions molt rellevants, sobretot en l'àmbit de la producció de medicaments i substàncies químiques, tot i que cal treballar molt encara per aconseguir un control tan acurat dels sistemes vius com el que l'enginyeria tradicional ens ofereix de la matèria inert. Els beneficis, però, faran segur que l'esforç valgui la pena.

Més informació

B-DEBATE: Synthetic Biology. From Standard Biological Parts to Artificial Life

Compartir

10

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica