dijous 31

Resposta per a les malalties emergents transmeses per mosquits al Mediterrani

Publicat per Obra Social el 31/08/2017 a | 0 comentaris

Al B-Debate sobre el virus del Zika i altres malalties transmeses per mosquits es va tractar, des del punt de vista científic, sobre quina preparació i resposta cal donar a aquesta problemàtica a la conca mediterrània.

Post de Pablo Martínez de Salazar, investigador d'ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona).

Les malalties transmeses per vectors representen el 17% del total de malalties infeccioses a escala mundial. Aquestes malalties són responsables de la mort de més de 700.000 persones l'any, i al voltant de 275.000 si excloem la malària. En els darrers anys hem estat testimonis de grans epidèmies d'abast mundial d'arbovirus (virus transmesos per artròpodes) com el dengue, el chikungunya, la febre groga o el virus del Zika. El canvi climàtic, la urbanització no planejada i el moviment creixent de persones i mercaderies són alguns dels factors que han ocasionat un augment de la distribució i la presència dels vectors responsables de la transmissió, incloent-hi els mosquits Aedes aegypti i Aedes albopictus i, per tant, de la incidència d'aquests virus. Les malalties transmeses per mosquits representen un alt cost directe en salut, benestar i vides humanes, però també tenen un alt impacte socioeconòmic indirecte per la pèrdua de productivitat o la disminució en el turisme.

Malgrat que les grans epidèmies d'arbovirus dels últims anys han tingut l'epicentre en altres continents, Europa —i la regió del Mediterrani en particular— no es troba lliure de risc. Una bona prova d'això és l'evidència històrica de brots de febre groga i dengue a la costa mediterrània, inclòs el llevant peninsular. Per exemple, el cronista Francisco Miquel Rosell va documentar l'epidèmia de febre groga que va assolar i va deixar incomunicada Barcelona de la resta de la província el 1821. Aquesta epidèmia també es va desenvolupar paral·lelament a Tortosa i Palma de Mallorca.

Malgrat que aquestes malalties van desaparèixer de la regió gràcies a importants avenços científics i en salut durant el segle xx, en les darreres dècades hem estat testimonis de la reemergència dels arbovirus en països com Portugal (Madeira, 2012-2013, amb més de 2.000 casos de dengue), França o Itàlia (Emília-Romanya, 2007, amb 217 casos de chikungunya). Aquests brots ens alerten del risc real d'introducció en regions on els mosquits responsables de la transmissió són presents i amb un alt moviment de persones provinents de regions on hi ha aquestes malalties. A més, el Mediterrani és una regió endèmica per a nombrosos virus transmesos per mosquits i flebòtoms i dels quals coneixem poc la història natural: el virus del Nil occidental, el virus de la vall del Rift, el virus Toscana, el virus sicilià de la febre per flebòtoms, el virus Usutu o el virus Tahyna.

Una de les lliçons més importants que hem après combatent les malalties transmeses per vectors és que l'estratègia ha de ser integral. Això vol dir, d'una banda, que els diversos responsables tècnics de la prevenció i el control han de tenir una comunicació fluida per poder donar una resposta eficaç: veterinaris, entomòlegs, viròlegs, clínics, epidemiòlegs, científics ambientals, científics socials i responsables de salut pública i comunicació de risc. De l'altra, hi ha d'haver una planificació estratègica que garanteixi la coordinació, l'optimització de recursos i la sostenibilitat. Més encara, les activitats de preparació i resposta davant de les malalties emergents, inclosos els arbovirus, així com la presa de decisions per part de les autoritats sanitàries han d'estar basades en l'evidència científica i explicar-se amb gran claredat a la comunitat.

Per això, la recerca és un dels pilars en què s'ha de sustentar la presa de decisions. Necessitem saber si les eines amb què controlem els vectors actualment, com ara els insecticides, són realment eficaces. Necessitem tenir sistemes de vigilància integrals que ens permetin quantificar el risc, detectar de manera precoç la transmissió autòctona i respondre ràpidament. Necessitem avaluar l'impacte de nous mètodes de control, com els mosquits transgènics. Necessitem tenir proves diagnòstiques accessibles, barates i sensibles. Necessitem tenir plataformes sostenibles que ens permetin produir nous fàrmacs antivirals o vacunes eficaces amb prou rapidesa per poder respondre a virus emergents. I, per sobre de tot, necessitem construir totes aquestes capacitats de manera conjunta a escala regional i global, ja que és l'única manera de garantir una resposta eficaç.

Aquesta aproximació integral no és senzilla i requereix temps, esforç i compromís per part dels responsables de la salut, així com també dels actors polítics, socials i econòmics. No obstant això, en certa manera ens trobem en una posició privilegiada: podem estar preparats. Això vol dir que, encara que desconeguem quan i on pot sorgir la propera epidèmia, cal avançar en la preparació i en la capacitat de resposta. Invertir temps i recursos a crear evidència científica de les eines amb què comptem actualment, generar idees innovadores que ajudin a fer front als reptes actuals, i crear xarxes de col·laboració nacionals, regionals i globals és la millor manera de protegir-nos: la prevenció és sempre la millor estratègia.

Els passats 23 i 24 de maig en un B-Debate, iniciativa de l'Obra Social "la Caixa" i Biocat, liderada per ISGlobal i amb la col·laboració de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, es van reunir per primera vegada líders científics i responsables regionals i nacionals de salut pública del Mediterrani per debatre de quina manera els actuals projectes i plataformes de recerca poden ajudar a guiar estratègies de salut pública i com es pot articular la col·laboració entre tots els actors per respondre de manera sinèrgica al repte de les malalties transmeses per mosquits a la regió.

Més informació

B-Debate: Zika virus and other mosquito-borne viruses. Science for preparedness and response in the Mediterranean region

Resum

Les malalties transmeses per vectors representen el 17% del total de malalties infeccioses a escala mundial. Aquestes malalties són responsables de la mort de més de 700.000 persones l'any, i al voltant de 275.000 si excloem la malària. Els passats 23 i 24 de maig en un B-Debate, iniciativa de l'Obra Social "la Caixa" i Biocat, liderada per ISGlobal i amb la col·laboració de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, es van reunir per primera vegada líders científics i responsables regionals i nacionals de salut pública del Mediterrani per debatre de quina manera es pot articular la col·laboració entre tots els actors per respondre de manera sinèrgica al repte de les malalties transmeses per mosquits a la regió.

 

Compartir

3

Categoria:

Archivo: 2017 2017 » Agost

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica