dimecres 17

Una visió femenina sobre el càncer en dones

Publicat per Obra Social el 17/01/2018 a | 0 comentaris

Des de la recerca més bàsica fins a la realitat de la malaltia de la mà de les pacients.

(Imatge: Jordi Cabanes / Biocat)

Post d’Eva González Suárez, investigadora del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i líder científica, al costat de Miguel Ángel Pujana, Conxi Lázaro, Silvia Sanjosé i Aleix Prat, del B-Debate «Càncer en dones».

Malgrat els grans avenços recents, tant en el diagnòstic precoç com en la subclassificació de la malaltia, que permeten tractaments més específics i eficients, 3,5 milions de dones moren cada any per càncer al món.

Experts nacionals i internacionals, entre ells dones que treballen en la prevenció i la lluita contra el càncer, ens vam reunir el proppassat mes de novembre al CosmoCaixa per discutir en un B-Debate, iniciativa de Biocat i l’Obra Social ”la Caixa”, un model integrador i participatiu on investigadors bàsics, clínics, epidemiòlegs i pacients uneixin esforços per prevenir, combatre i derrotar el càncer.

Càncer

Càncer és una paraula molt comuna al nostre entorn. Amb l’envelliment de la població, aquesta malaltia és cada vegada més freqüent. La bona notícia és que la paraula càncer comença a estar associada amb altres de més positives: teràpies dirigides i supervivència. Professionals d’àmbits diversos treballen diàriament per disminuir-ne la incidència, conèixer la malaltia i aprendre a combatre-la. En aquest B-Debate hem volgut reunir diversos d’aquests professionals que treballen en diferents punts d’aquest viatge que és el càncer: risc, prevenció, recerca bàsica i clínica i noves teràpies, perquè aquest tren amb parades arribi a una bona destinació.

Risc i prevenció

Quina probabilitat hi ha que tingui càncer i de quin tipus? Puc fer res per prevenir-lo?

En alguns casos la resposta és senzilla i, en altres, molt més complexa. Tot i que sembli increïble, avenços científics recents comencen a donar respostes cada cop més precises a la primera pregunta. A més dels riscos ben coneguts (com el tabac per al càncer de pulmó, mutacions en BRCA1 i BRCA2 associades a una probabilitat més gran de càncer de mama, etc.), en el B-Debate es van presentar nous factors de risc derivats d’estudis epidemiològics, marcadors en sèrum, densitat de l’epiteli mamari i fins i tot un «carnet genètic» en el qual s’associen variants en múltiples gens amb risc de malalties.

I la gran pregunta: es pot prevenir el càncer? Doncs en alguns casos, sí, i d’una manera senzilla. Per exemple, el càncer de cèrvix, originat pel virus del papil·loma humà, es pot prevenir amb només una vacuna tant en nenes com en nens abans de les seves primeres relacions sexuals. Evitant la infecció del virus s’evita el càncer. Evitar el tabac i adoptar patrons de vida «saludable» ajuda també a prevenir altres tumors.

Tanmateix, en altres casos no és tan senzill, perquè el càncer reflecteix un deteriorament del nostre organisme que es desgasta amb el temps i l’exposició al dany, però conèixer-ne el risc pot ajudar a controlar millor l’inici de la malaltia, per atacar-la al més aviat possible i amb una probabilitat més gran d’èxit.

Un cercle que es tanca, recerca i noves teràpies

«Tinc males notícies: el resultat de la biòpsia ha confirmat un càncer invasiu…»: així comença per a moltes dones un malson. Incredulitat, desconeixement, por i impotència.

Amb sort i de manera cada cop més freqüent, la frase continua: «Una anàlisi molecular ha confirmat un tipus de càncer amb mutacions en el gen x per al qual hi ha una teràpia dirigida experimental amb resultats molt esperançadors». Molecular, mutacions, teràpia experimental?

I és que el càncer no és una sola malaltia sinó diverses, i fins i tot tumors d’un mateix teixit, com el tumor de mama; en realitat, el càncer es pot considerar malalties diferents que s’han de tractar de manera també diferent. Per combatre la malaltia primer l’hem de conèixer. Els oncòlegs tenen cada cop més eines per lluitar contra el càncer, i aquestes eines surten dels laboratoris de recerca. Dins i fora de les nostres fronteres (sí, a Espanya també, no fa falta anar-se’n als Estats Units), milers d’investigadors bàsics i clínics treballen per entendre el càncer i dissenyar noves estratègies per combatre’l, atacant no tan sols les cèl·lules tumorals, sinó també el seu entorn. En el B-Debate es van presentar avenços en teràpies de diferenciació, atacs als telòmers i immunoteràpia.

Malgrat el ràpid avenç en aquest camp, és cabdal continuar investigant i invertint en recerca i en el suport als nostres joves científics, perquè encara queda molt per entendre i moltes teràpies per descobrir. No ens podem permetre el luxe de «perdre» un nou tractament.

Entorn i medicina participativa

Les sessions científiques van concloure amb una xerrada, oberta al públic, de Mina Bissell, investigadora establerta als Estats Units que fa més de cinquanta anys que treballa en càncer de mama. El seu treball va revolucionar aquest camp, en demostrar la rellevància de l’entorn «físic» i l’estructura 3D per a l’evolució del càncer. Bissell és una gran divulgadora que irradia una energia i una passió per la ciència contagioses que han inspirat generacions de joves investigadores a continuar la seva carrera científica. Tant és així que té un club de fans, com si es tractés d’una estrella de rock, que la segueixen allà on fa una xerrada.

Finalment, una taula rodona va donar veu a les veritables protagonistes, dones que conviuen amb la malaltia o l’han derrotat, en un debat modulat per periodistes experts en la divulgació científica on es va abordar el tema de la medicina participativa. A les pacients se les involucra cada cop més en la presa de decisions referents a la seva malaltia, però moltes vegades no se’ls ofereixen les eines i, sovint, l’alt grau de vulnerabilitat a què les condueix la malaltia i els tractaments no és òptim per prendre decisions informades. La quantitat d’informació disponible en els mitjans i les xarxes és abismal, però aquesta informació no està filtrada ni validada. Es barregen recerques rigoroses amb productes «miraculosos» i pur màrqueting comercial. El debat va evidenciar la necessitat de proveir la societat d’uns coneixements científics bàsics (per què la paraula inflació ens és més familiar que mutació?), per entendre millor la malaltia i filtrar amb criteri la informació que l’envolta. Alhora, és essencial desenvolupar una relació de confiança amb els professionals de la salut, ja que ells són els qui poden guiar més bé la presa de decisions.

Com deia Marie Curie, res a la vida no s’ha de témer, només ha de ser entès. Ara és el moment de comprendre més, perquè puguem témer menys.

Més informació

B-Debate «Women’s Cancer»

Compartir

4

Categoria:

Archivo: 2018 2018 » Gener

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica