dimecres 01

Viure sense barreres

Publicat per Editor Ciencia Ciencia el 01/04/2015 a | 0 comentaris

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP - Programa RecerCaixa

La diversitat funcional podria equiparar-se a la diversitat cultural o a la diversitat genètica. És un fet que ens distingeix els uns dels altres, però que no ha de marcar diferències. Sovint, però, la discapacitat que presenten algunes persones, sigui motora, sensorial, física o intel·lectual, crea murs intangibles amb els altres, i els planteja dificultats per poder accedir a un lloc de treball, moure's amb autonomia per l'espai públic o, simplement, participar en moltes de les activitats que poden dur a terme la resta dels ciutadans. La raó és que, malgrat el canvi de mentalitat, la legislació vigent i la tasca que des de fa molts anys han desenvolupat i continuen desenvolupant moltes de les entitats i associacions que en reivindiquen els drets, a la pràctica encara es troben moltes barreres i prejudicis que en dificulten la plena inserció social i laboral.

És cert que la situació ha canviat molt¬ i per a millor¬ des de fa trenta o quaranta anys, però encara queda bastant camí per recórrer. Així ho van constatar moltes de les persones que viuen diàriament amb aquesta realitat i que van participar en el debat «Viure amb discapacitat: un handicap per a la plena integració social?» del cicle «Els debats de RecerCaixa», que el passat dia 4 de febrer va reunir al Palau Macaya investigadors, professionals, representants de l'Administració i diverses associacions que treballen en aquest àmbit, així com públic interessat, per fomentar el diàleg i fer propostes que contribueixin a millorar la inserció, tant social com laboral, d'aquest col·lectiu.

Entre els aspectes que cal millorar, els assistents van destacar el problema de les barreres arquitectòniques, tant a casa com als espais públics i, especialment, a les escoles. «La major part dels professors no tenen formació per oferir suport a les persones amb necessitats especials i moltes aules no estan adaptades per ser-hi accessibles», va explicar un professor de física que treballa com a voluntari en una entitat que dóna suport a les persones amb discapacitat intel·lectual. De fet, els mateixos professionals, com l'investigador i arquitecte Josep Roca, que lidera un projecte en aquest àmbit dins del programa RecerCaixa, admeten que a les escoles d'ensenyament superior d'arquitectura l'assignatura d'accessibilitat era optativa i ara ni tan sols existeix, s'ha eliminat, i que ni els habitatges ni les ciutats estan dissenyades pensant en les necessitats de tots: «encara hi ha molts edificis a Barcelona que no tenen ascensor i la majoria dels passadissos no deixen passar una cadira de rodes», va indicar.

Una altra qüestió que va ser objecte de debat va ser la terminologia que es fa servir en aquest àmbit: «Molts de nosaltres tenim un certificat de "discapacitat", però no ens sentim com a tals, tots som diferents i tenim capacitats diferents. El que cal, doncs, és posar en valor les capacitats de les persones en comptes d'assenyalar-ne les limitacions», va indicar Ma. Pilar Díaz López, regidora de l'Ajuntament de Barcelona.

Un moment del debat. Fotografia: Raül Toran

En l'àmbit del mercat de treball, els experts van denunciar la ineficàcia de les polítiques d'inserció laboral vigents, que «no serveixen de gaire» i van destacar, en canvi, el valor de la metodologia de treball amb suport que ofereixen les entitats i fundacions que treballen en aquest àmbit per aconseguir un lloc de treball per a aquestes persones. El problema han estat les retallades, que han reduït a menys de la meitat el suport econòmic de l'Administració a moltes d'aquestes fundacions i associacions i, per tant, el personal i la seva capacitat d'acció. Segons fonts de la Fundació Aura, el 2010 hi havia un pressupost d'11,5 milions d'euros a tot Catalunya per fomentar la inserció laboral, xifra que l'any 2014 es va reduir a 4,5 milions i aquest any és de 2,3 milions. 

Comparativament, la crisi i l'atur han afectat més els treballadors que no tenen discapacitat respecte als que en tenen. No obstant això, la taxa d'ocupació entre els primers és molt més baixa: el 25% enfront del 60%. A més, a Catalunya, amb un percentatge de persones amb discapacitat del 5% de la població, s'estima que aquest és més elevat, ja que en els països més desenvolupats engloba també persones amb necessitats especials, raó per la qual es calcula que és el 10% de la població.

Els ponents del debat RecerCaixa sobre discapacitat. Fotografia: Carme Pérez.

El debat, que va ser moderat per la periodista de Televisió de Catalunya (TV3) Ariadna Oltra, va comptar com a ponents amb Xavier Borràs, membre de l'Observatori de Drets de Discapacitat Intel·lectual de Catalunya; Glòria Canals, directora de la Fundació Aura i presidenta de l'Associació Catalana de Treball amb Suport (ACTAS), i els investigadors del programa RecerCaixa Josep Roca, director del Centre de Política de Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Judit Vall, investigadora del Centre de Recerca d'Economia i Salut del Departament d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

«Els debats de RecerCaixa», que és una iniciativa impulsada conjuntament per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i l'Obra Social "la Caixa", té l'objectiu d'obrir un espai de diàleg amb la ciutadania per propiciar l'intercanvi d'opinions sobre temes que són objecte de recerca en el marc del programa RecerCaixa, així com proposar accions que contribueixin a aportar millores.

Compartir

6

Categoria:

Tema:

Post Relacionat:

NewsLetters
L'Àrtic es trenca

CosmoCaixa, on la ciència es converteix en experiència

amb la col.laboració de

Associació Catalana de Comunicació Científica